Imagino que com succeeix amb molts dels nostres oients, hem viscut unes setmanes de tan gran intensitat emocional, i hem abusat tant d’un volum d’informació i propaganda difícilment processable, que avui realment ens costa interpretar la realitat i saber on som. Com a historiador, els he de dir que no es preocupin. M’he fet un
En els darrers anys, i amb finalitats, més que polítiques, partidistes, l’escola catalana ha estat qüestionada des dels àmbits més reaccionaris de la societat espanyola. Potser molts dels qui no teníem gaire problemes per compartir identitats i referents nacionals, ens hem sentit traïts per tots aquells que han buscat en l’enemic interior català, la recerca
“Jo, de jove, m’havia fixat que cap diari compta mai amb fidelitat com succeeixen les coses. Ara bé, a Espanya, vaig veure per primera vegada notícies de premsa que no tenien cap relació amb els fets, ni tan sols la relació que es pressuposa en una mentida corrent. En realitat vaig veure que la història
Malauradament, aquells que des de fa dècades no ens crèiem la Transició, els fets ens donen la raó: la democràcia espanyola és una farsa. El fet que no veiessim mai cap judici de Nüremberg, cap procés de desnazificació, ens mostra que el franquisme, durant alguns anys, es va retirar de l’escena pública per mantenir-se discretament
Als historiadors, que se’ns pressuposa certa capacitat de comprendre el present a partir del coneixement del passat, se’ns fa molt difícil endevinar el futur. Malgrat la fortuna que ha fet la frase de Georges Santayana “els pobles que desconeixen la història, estan condemnats a repetir-la”, el cert és que el coneixement o la inconsciència no
Confesso que aquestes darreres setmanes han estat esgotadores. Considero que en aquest referèndum ens ha posat a prova a tots, i en el meu cas, he fet el que he pogut, probablement molt menys que les desenes de milers de voluntaris compromesos. He participat en tres actes electorals, he empaperat durant quatre nits, he sentit
Fa alguns dies, El País publicava un manifest signat per un miler d’artistes i intel·lectuals contra el referèndum de l’1 d’octubre per considerar-lo una “estafa democràtica”, mancat de garanties i poc representatiu. Si repassem els signants, trobem majoritàriament personalitats vinculades al que Íñigo Errejón denomina “Règim del 78”, emmarcades dins del que havia estat el progressisme dels