Les eleccions presidencials als Estats Units han estat marcades per les sospites de manipulació. Més enllà de teories conspiratòries, la CIA ha elaborat informes sobre el hackeig dels correus de la candidata Clinton, així com una política d’intoxicació mediàtica a les xarxes que apunten Moscou com a responsable. Això ha suscitat cert escàndol internacional, tenint en compte
En un món en què tuitter substitueix les barres de bar, està quedant demostrat la veracitat d’una dita que corre per la xarxa: “A Europa, enaltir el feixisme està perseguit. A Espanya està perseguit enfotre-se’n”. Faria gràcia si fos mentida. Tanmateix, un fiscal demana dos anys i sis mesos de presó i tres anys de
Una de les anècdotes que sobre la història m’agrada més repetir és la d’una entrevista que es va fer una vegada a un ministre xinès. Preguntat sobre la seva opinió sobre la Revolució Francesa, va contestar que encara no havia passat prou temps per valorar-ne l’impacte. Per a una nació ja existent a l’era de
Quan era un nen, volia ser escriptor. No és que renunciés a altres vocacions típiques dels nens de barri de l’estil «vull ser jugador del Barça» o astronauta, o pilot de Fórmula 1, pròpies de l’aclaparadora majoria de les criatures del meu entorn. Simplement, i d’acord amb les meves condicions i potencialitats, resultava més realista
Aquest dilluns ens deixava el sociòleg i pensador Zymunt Bauman. Vaig tenir el privilegi de conèixer-lo quan la Càtedra Ferrater Mora va tenir l’encert de convidar-lo a fer un cicle sobre els desafiaments en la modernitat líquida, aviat farà quatre anys. El recordo, ja molt gran, tan gran com la seva energia apujant les escales
La publicació d’un monogràfic a la revista Eines de l’Esquerra Nacional ens convida a reflexionar sobre la vigència i perspectives del projecte polític dels Països Catalans. Com resulta lògic, el número s’enceta amb una reflexió d’Antoni Rico, que és a punt de presentar una tesi doctoral sobre Joan Fuster, autor intel•lectual de la idea capaç