Afirmava Thomas Jefferson que preferia els somnis del futur a les històries del passat. El desacomplexat Puigdemont és avui president precisament perquè molts consideraven, que a l’hora d’encarar nous projectes de país, calia trencar amb els lligams amb el el “putaramonisme”. En un moment determinat, es va considerar que, més que passar de pantalla, calia
Crec que devia ser l’any passat en què es va formular el neologisme “processisme” per definir una situació política d’indefinició en què l’independentisme polític sembla incapaç de plasmar en realitats concretes un moviment social tectònic, que ens hauria de portar amb el trencament amb la monarquia espanyola. Certament, per als independentistes de tota la vida,
Dimarts passat vaig tenir la sort de presentar, a Barcelona, un acte públic sobre les polítiques de privatització escolar a Anglaterra. El conferenciant, Richard Hatcher, és un vell conegut a qui ja vaig d’introduir en una altra xerrada, a l’Ateneu Barcelonès, el 2008, i que, en correspondència, em va convidar a parlar sobre el nostre
Normalment, els inicis de curs solen resultar il·lusionants per a alumnes, famílies i docents. Tanmateix, percebo certes dosis d’amargor entre la comunitat educativa. A comarques de Girona, el barracot ha esdevingut una mostra d’arquitectura escolar tan endèmica que és molt probable que tres generacions d’una mateixa família s’hagin educat entre quatre parets de planxa. Les
Aquest dies de l’estiu que es va extingint, gent propera, jo mateix, han desconnectat del tot. La fi d’agost, els primers dies de setembre, solen funcionar a la pràctica, com a una mena d’any natural en què la vida quotidiana reprèn el pols i tot recomença. I per a això, resulta necessari certa desintoxicació mediàtica,
Entre el sobiranisme, existeix la raonable preocupació de no assolir prou massa social per esdevenir majoria en un hipotètic referèndum d’autodeterminació. El creixement exponencial d’independentistes dels darrers anys ha donat pas a un recompte més afinat de partidaris de constituir una República Catalana i encetar un il·lusionador procés polític de ruptura amb la monarquia espanyola.
En els darrers anys, el neoliberalisme s’ha apropiat de conceptes socialment consensuats fins a pervertir-los. En el camp educatiu, és el que ha passat amb el concepte “innovació educativa”, on l’antiga voluntat per superar l’autoritarisme de les institucions escolars i la democratització de les experiències a les aules han passat a ésser colonitzades per tecnòcrates
No sóc capaç de preveure si el que sembla una crisi sistèmica acabi per ensorrar definitivament la Segona Restauració o l’estat acabi en un col·lapse polític. Tanmateix, els fets, els gestos, les impotències mútues de règim i oposició ens ofereixen l’aparença d’un final d’etapa. Es congrien les tempestes socials, polítiques, i les nacionals, les assignatures