Fa algunes setmanes vaig participar en una reunió transfronterera de sindicats alternatius. No érem pas massa gent i proveníem principalment d’Euskal Herria, Espanya, Catalunya i França. Una de les grates sorpreses era una noia d’un sindicat, potser de correus, d’origen magribí. El món sindical, ja se sap, a banda de poc glamourós és massa masculinitzat,
A vegades les paraules són tan gastades que perden el seu sentit original, i acostumem a sentir-les com si res, desproveïdes de la dimensió agra de les seves conseqüències. Això passsa amb “privatització”, aquesta pràctica executada pels governs, seguint consignes d’organismes internacionals i directives europees, presentada com a element de modernitat, i que tanmateix és
“Tot té a veure amb el sexe. Tret del sexe, que té a veure amb el poder” Aquesta frase, pronunciada per Francis Underwood, el cínic protagonista de House of Cards, resumeix en bona mesura el rerefons de l’estranya festa del 8 de març, aquesta celebració que pretén reivindicar a un 50% prou discriminat arreu del
Germà Bel, per fer entendre la idea de poder de les elits espanyoles, va fer servir la comparació amb la cosmovisió centralista de l’estat francès. Es tracta de l’obra “Espanya, capital París”, en què alerta del malbaratament econòmic de l’alta velocitat amb l’objectiu polític d’establir una estructura jeràrquica en què Madrid tractava d’esdevenir el centre
“Hi ha quelcom profundament erroni en la forma en què vivim avui. Al llarg de trenta anys hem fet virtut de la recerca del benefici material: de fet, aquesta recerca és tot el que queda del nostre sentit d’un propòsit col·lectiu. Sabem què costen les coses, encara que no tenim ni idea del que valen