Una de les grans paradoxes del 27-S consisteix a què l’exigència dels missatges clars deixa en evidència grans plantejaments retòrics i mostra el pensament profund de cada polític i cada formació. Així, Esquerra, d’acord amb la seva trajectòria en el poder, no li reca flirtejar (i deixar-se abduir) pel neoliberalisme convergent i dels seus empresaris
Els esdeveniments relacionats amb la crisi grega han servit per evidenciar el grau de corrupció i temeritat al qual han arribat les institucions europees. Han fixat el grau de desconfiança instal·lat entre estats, i han permès mostrar a la llum el pregon sentit autoritari que mena el neoliberalisme. Les coses no acaben aquí. L’esquerra continental,
A principis de juliol, un docent d’un institut de Barcelona em remetia una carta que havia arribat al seu centre, i pel que sembla, a la majoria dels centres catalans. El document, signat per un tal Javier Muñoz Castresana, general de divisió de l’exèrcit de l’aire, representava al “Servicio Histórico Nacional y Cultural del Ejército
Benvolguts, benvolgudes, Ja fa una bona colla d’anys que no coincidim. I tanmateix, heu estat sovint a casa meva, i jo, a casa vostra. Vam compartir moltes coses, molt de temps plegats, i fins i tot un pis atrotinat de l’Eixample a la Barcelona preolímpica. Vaig recórrer el vostre país amb un interrail a l’època
Una entrevista recent a la nova alcaldessa de Barcelona ha suscitat polèmica entre determinats sectors en afirmar que “la gent que es cola al metro no ho fa per caprici”. Algunes reaccions a la frase han estat fora mida, amb ús d’un cert populisme barat, car molts són els qui consideren com a delinqüents a
Entre el món diplomàtic, és un secret de domini públic la implicació de Turquia en la cobertura d’Estat Islàmic a Síria (amb la clara voluntat de desfer-se dels kurds sirians), en el trànsit d’islamistes radicals en el gihad global, i fins i tot en el tràfic d’armes en direcció a Boko Haram, segons denuncia el
Lluc Salellas, El franquisme que no marxa, Edicions Saldonar, Barcelona, 2015, 126 pp. El grup de periodistes Ramon Barnils es mereix un monument. En una conjuntura terrible on el periodisme ha estat un dels col·lectius que més els hi ha tocat el rebre, en què la dependència de la publicitat estreny el coll i les