Tornant d’un programa de televisió, comparteixo taxi amb una noia prou jove, educadora social, crec que del Maresme. Són els dies posteriors a la massacre de Charlie Hébdo i ve de participar en el programa anterior al meu, en qualitat de catalana de confessió musulmana. M’he mirat la seva intervenció. Malgrat els seus pocs anys
És evident que vivim un dels moments de màxima intensitat política de les darreres dècades. Els mitjans de comunicació, amb certa tendència a l’endogàmia i l’autoreferència, ens podrien induir a pensar que els grans debats són locals, quan en realitat posseeixen una dimensió estrictament global. A Catalunya, la qüestió de la independència; a Espanya, la
Aquesta setmana és la més dura que hem viscut a escoles i instituts. En aquests darrers dies, mestres, professors, pares, alumnes hem parlat entre nosaltres. Els docents estan especialment tocats. Diria que aquest ha estat un cop moral que podria interpretar-se com la gota que fa vessar el got. Han estat anys de retallades, sempre
Aquest mes la revista Eines ha publicat un monogràfic sobre la felicitat, i el dret, consagrat a la Constitució nord-americana, a la seva recerca. En els rànquings que es fan sobre la felicitat col·lectiva, Dinamarca apareix amb la medalla d’or. Com sol passar en el relliscós terreny de la subjectivitat, els primers estranyats davant aquesta
Pel que fa a l’univers local, hi ha una constant en la història de Catalunya. En aquells períodes d’independència política o efervescència social i nacional, els municipis han desenvolupat instruments institucionals i democràtics que han permès millorar de manera efectiva l’autonomia local, l’eficàcia política i han conjurat els perills de la corrupció. I, de fet,
Resposta a l’article publicat a Crític “El Color de la Llibertat. Lerrouxisme i catalanisme abans i avui“, per Xavier Domènech Des del punt de vista històric, l’article és molt correcte, amb una encertada visió sobre la relliscosa història del catalanisme, i les grans paradoxes i contradiccions en el que podríem anomenar “el procés de modernització
Devia ser cap al 1981. Llavors tenia 15 anys, i escoltava sovint la ràdio. Vull recordar que aleshores era molt difícil informar-se, hi havia encara un pràctic monopoli estatal als mitjans audiovisuals, i teníem la sensació certa que ens explicaven allò que a la classe política més els convenia. Recordo especialment que un locutor d’una
Mitjançant whatsapp, els meus amics d’infantesa m’informen dels seus plans respectius per aquesta Setmana Santa. Impossible coincidir, com ja va essent habitual. En una Catalunya ciutat, entre la dispersió geogràfica i personal, tothom, i m’incloc entre ells, té els seus propis plans, agendes divergents, espais allunyats. Una llàstima, car hi ha pocs plaers comparables a