Enric Pujol (Coord.), estudi introductori d’Òscar Jané, Antologia de memòries i dietaris personals catalans sobre la Guerra de Successió, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 2014 Un dels errors més comuns (i descomunal) en la historiografia catalana és el concepte de Decadència per definir el període comprès entre els segles XVI i XVII. La suposada contracció
Quan era un infant, tot viatge em semblava una aventura seductora. Obria els ulls, i amb una emoció irrepetible, recolzava el front al vidre i veia desfilar el paisatge davant els meus ulls. Era indiferent que el viatge es repetís centenars de vegades –com el trajecte ferroviari entre Barcelona i Torredembarra-, o que es tractés
Una de les virtuts del cas Pujol és que ha obligat la societat catalana a encarar-se al mirall. Certament, detractors de tot tipus han tractat d’instrumentalitzar l’afer per desautoritzar un partit o la causa sobiranista, tanmateix, mirat en perspectiva, els pecats familiars de l’expresident tenen molt a veure amb una culpa col·lectiva. En els anys
Roger Tugas, Escac al poder. L’auge de l’esquerra alternativa, Deu i onze edicions, Barcelona, 2014, 254 pp El passat gener vaig assistir a la presentació, al Casal Independentista El Forn, de Girona, a la presentació del llibre de RogerTugas Escac al poder. Toni Rico, que féu de presentador, afirmà una cosa amb la qual,
Imagino que és fora de tota discussió la transcendència de la figura de Josep Fontana, un dels historiadors europeus més rellevants del segle passat, i que en els darrers anys està publicant les, al meu entendre, obres més significatives de la seva extensa carrera. Quan llegeixo a Fontana tinc una sensació similar a la que
Paul Teroux, un dels millors autors de literatura de viatges, deixà una pèssima impressió del trajecte grec al seu periple al voltant de la Mediterrània. Al seu The Pillars of Hercules (1995) descrivia als grecs com a altius, presumptuosos i d’un nacionalisme rònec i excloent. Vaja, que no devia fer molts amics… Devia ser per