Vicenç Pagès Jordà, Dies de frontera, Proa, Barcelona, 2014, 325 pp. Critica Damià Bardera la narrativa catalana actual “farcida de personatges de trenta-pocs, urbanites, classe mitjana i lleugerament desmenjats”. No li manca raó a l’escriptor i filòsof empordanès que alerta del perill de les estretors temàtiques que sotja les lletres catalanes, al qual no sembla
Nani Ballestrini, La violència il·lustrada, Tigre de Paper, Manresa, 2013, 151 pp. La dècada de 1970 encara requereix una anàlisi en profunditat, una interpretació històrica que la revaloritzi com a etapa frontissa, entre la caòtica fi del món socialdemòcrata, i la incipient involució neoliberal. Tots els temps de frontera solen caracteritzar-se per la violència. A
Benvolgut Felip, Primer de tot, permete’m que et tracti de tu. Pràcticament som de la mateixa generació, així que les circumstàncies històriques (des de posicions ben diferents) ens han fet compartir uns quants referents. A més, tot i que tinc costum de tractar de vós als meus professors i als meus alumnes, em sento més
Nota: Article publicat avui al Suplement l’Aula del Diari de Girona. “Sovint, el respecte per la llei, converteix els homes més generosos en agents de la injustícia” “El govern, que tan sols és el mitjà triat pel poble per executar la seva voluntat, és capaç de cometre abusos i corrupcions abans de permetre que el
Des de fa pocs anys, un potent nucli d’investigadors i intel·lectuals a banda i banda de l’Albera han convergit en el projecte Mirmanda. I aquest es visibilitza en un producte concret, una revista que fa poc ja va treure el seu vuitè volum. Des de Barcelona, des de Perpinyà i Catarroja, a banda de les
Enric Pujol, (coord.) El dia de la llibertat. Com serà la Catalunya independent? Llibres del Segle, Girona, 2013. Podria semblar un llibre més de les desenes de volums que s’estan publicant sobre el tema. D’ençà que s’ha fet evident la voluntat de la ruptura pendent, el món intel·lectual està agitat, i necessita expressar-se. I,
Pel 2008, el Museu d’Història de Barcelona va organitzar un cicle de conferències sobre l’anarquisme de la dècada dels trenta. A mi em van encarregar una sobre la qüestió de la violència revolucionària, tema que, fins al moment no m’havia interessat especialment, potser pel tòpic que associa una cosa i l’altra. Tanmateix, en la recerca
Nota: Article publicat ahir a l’edició nacional de El Punt Avui A principis dels setanta, el sociòleg Juan José Linz (1926-2013) elaborà una teoria segons la qual caracteritzava el franquisme no com un règim totalitari, sinó amb l’eufemisme de “pluralisme limitat”. Linz tractava d’oferir una coartada ideològica per fer presentable una dictadura autoanomenada “democràcia orgànica”,
Nota: Article publicat avui al Setmanari La Directa Avui, quan tothom es pregunta sobre l’abdicació del cap de l’estat, convé recordar el perquè de la seva coronació, quatre dècades enrere. Joan Carles de Borbó no fou designat successor, ni “adoptat” per Franco per la seva pulsió monàrquica. En aquesta jugada estratègica de la restauració borbònica