Assistim avui al tancament de Canal Nou. Policies fan aplicar la llei que han creat expressament les autoritats valencianes… per saltar-se la llei. Els legisladors ordeixen un teixit legal per tal que res ni ningú no se’ls pugui escapar de la repressió. Criminalitzen la dissidència amb normatives fotocopiades de Bielorússia i maneres que recorden a
Nota: Article publicat al Suplement L’Aula del Diari de Girona Potser és veritat que, com explicava aquell cèlebre culebrón mexicà, Los ricos también lloran. En el cas català, i gràcies a Mas Collell, ben segur es deuen fer un bon tip de riure. L’espessor a fons dels pressupostos generals per a l’any 2014 presentats per
En el context de l’Any Espriu, i organitzat pels Amics de la Unesco i l’Ajuntament de Girona dins el cicle “Espriu al mercat”, vaig fer aquesta relectura del mite Apol·lo, contraposant-lo al de l’escriptor de Sinera. Acompanya al text una magnífica il·lustració creada expressament per l’artista Pep Duixans. Fou en el darrer solstici. Un tipus
Marc Guinjoan, Toni Rodon i Marc Sanjaume, Catalunya, un pas endavant, Angle Editorial, Barcelona, 2013, 157 pp. Fa poques setmanes em vaig trobar amb un dels meus primers editors, Francesc Mestres. Era a principis de la dècada passada quan en Quico es va arriscar a publicar assaig en català, en una època en què les
Els atacs a les CUP, arran de l’espectacle de la sabata, ha posat al descobert un gran misteri. L’existència d’un conjunt d’individus amb cognoms conformats pel patronímic castellà –ez en les files del sobiranisme. Com una mena de revelació divina, a mitges entre la sacralitat bíblica, i la sàtira de La vida de Bryan, un
El llenguatge és poder. No cal ser el protagonista de 1984 ni haver llegit George Orwell per adonar-se. Només cal veure el tractament diferencial entre qualsevol que roba una moto o qui sostreu 30.000 milions d’euros a mitjançant un banc. De fet, en aquesta mena de nou feudalisme que comporta la gran divergència social del
Nota: Article publicat avui a l’edició nacional d’El Punt-Avui Sorprèn la inexistència d’un debat rigorós, dins Espanya, respecte a les qüestions relacionades amb les identitats nacionals. Semblaria existir certa incomoditat a l’hora d’abordar aquesta qüestió. Més enllà de tertulians histèrics a qui caldria contractar els serveis d’un exorcista, entre els cercles intel·lectuals hispànics pocs es
Nota: Article publicat ahir al Diari de Girona Sostenia Bakunin que els estats poderosos només es poden sostenir mitjançant el crim, mentre que els estats petits només són virtuosos gràcies a la seva feblesa. Sabia de què parlava. Qui fou pare de la I Internacional i del concepte d’internacionalisme òbviament era crític amb els nacionalismes