Ho afirma, al seu apunt d’avui, Ignacio escolar. “No son sobresueldos, es el reparto organizado del botín“. De la mateixa manera que la realitat supera a la ficció, qui això escriu, escèptic i descregut professional, veig desbordades les meves expectatives sobre la magnitud de la corrupció, no política, sinó social. Qui això escriu, que, després
A Lloret, pràcticament tothom intuïa que s’estava coent. Com a Sabadell. Com a Badalona. O, com arreu. També m’han arribat històries de maletins farcits de bitllets, guardes armats amb Kalashnikovs, contactes al més alt nivell amb polítics de baix perfil… Jo mateix, aquest estiu, mentre cercava un restaurant a la Cala Sa Riera vaig trobar
Diumenge vaig veure Lincon, un fantàstic exercici d’història i política elaborat per la factoria Spielberg. Amb un guió ben trenat, una escenografia impecable, i unes actuacions extraordinàries (memorable Harvey Keytel com a actor de repartiment), la pel·lícula tracta d’un dels moments decissius de la història americana. Un d’aquells moments en què, com ironitzava Winston Churchill,
Va ser ahir. Unes tres-centes persones convocades per la Xarxa pels Drets Socials, una coordinadora que ha crescut exponencialment aquests darrers anys i que aplega ja desenes d’organitzacions de les comarques de Girona cíviques, polítiques, sindicals o assistencials, des de catòlics fins a anarquistes, de joves a avis, de treballadors, aturats, jubilats, estudiants, de gent
Nota: ressenya publicada al Setmanari La Directa Cristina Escrivá, Rafael Mestre, Cultura para todos. El movimiento libertario y la educación, 1936-1939, L’Eixam Edicions, València, 2012, 221 pp. Quan parlem d’educació llibertària, ràpidament apareixen dos noms; Ferrer i Guàrdia, d’una banda, i el CENU, de l’altra. En el primer cas se sol fer referència a un
Devia ser cap a principis dels vuitanta quan vaig fer amistat amb Monsieur Berenguer. Ell i la seva família eren veïns del lloc on passava les vacances i tenien una relació molt bona amb els meus pares. El cap de família, que aleshores devia tenir uns seixanta anys, em va iniciar en el pastis i
No escric pensant en el lector d’avui, sinó en el d’aquí trenta anys. L’anàlisi política és un exercici que comporta el risc de fer el ridícul per a l’examinador d’hemeroteques, i internet, a més, té el plus que lectors no especialitats tenen a l’abast opinions del passat que poden restar anacròniques amb gran facilitat. Els
Nota: Article publicat avui al suplement L’Aula del Diari de Girona El passat desembre, la publicació de l’informe PIRL-TIMS (Estudi Internacional de progrés en comprensió lectora, matemàtiques i ciències) de l’IEA (l’equivalent dels PISA a primària) assenyalava uns nivells d’aprenentatge no massa prometedors per a l’alumnat de primària de l’estat, que es mantenia cap a
Nota: Article publicat a l’edició de El Punt-Avui Molts es pensaven que el 15-M havia estat un fenomen passatger, una catarsi efímera desapareguda tan misteriosament com emergí. Tanmateix, els historiadors som conscients que sovint les coses més rellevants són les menys públiques, les presents de manera latent i discreta, manifestades en petits detalls i esdeveniments