Ho confesso. Detesto les manifestacions. No m’agrada restar envoltat de gent nerviosa i emprenyada. No suporto el soroll, ni els megàfons, ni els xiulets, ni les botzines, ni especialment els petards. En els diferents vídeos on la policia em deu haver enregistrat, es podrà comprovar com gairebé mai corejo cap consigna, sinó que més aviat
Dubto que a hores d’ara, tret d’algun addicte a la premsa rosa, no es contempli un altre escenari polític que uns Països Catalans organitzats entorn d’un sistema republicà. La qüestió seria de quina manera repartir un poder que, com en el seu moment ja van preveure els pares de la pàtria americana, hauria d’estar al
Ja sabem que una de les principals (i presumptes amenaces) de l’estat per evitar que el nostre país esdevingui plenament sobirà és la possibilitat del boicot a l’entrada a la Unió Europea i el vet a la presència dels PPCC a la Unió Monetària. És una amenaça creïble, perquè bona part del personal diplomàtic i
Enceto avui un conjunt de reflexions sobre els reptes i dificultats a què ens podem enfrontar arran de la independència. Veig que aquest és un debat que, ja reclamat per qui sostcriu aquest bloc fa temps, comença a tenir una certa presència, i convé que es faci.El primer apunt que voldria posar damunt la taula
Setmana estranya, en què la tramuntana atia el foc de les Alberes i la prima de risc exigeix que deixem de comprar els diaris. Divendres, uns nois de Reus, amb tantes rastes com doctorats, em conviden a un debat a l’entorn de l’explosiva situació actual. La discussió no és tant sobre si independència sí o
No fa gaire, vaig passar als meus alumnes un vídeo de televisió espanyola en què es rememorava l’afer de les ocupacions de terres a Marinaleda. Combatiu, apareixia un Sánchez Gordillo trenta anys més jove, envoltat de camperols que havien decidit renunciar a la resignació i ocupar terres a cop de dignitat. Tanmateix, aquelles imatges descolorides
Finalment, ha aparegut el gran llibre sobre la revolució de 1936. I he tingut el privilegi d’assistir a curta distància de la seva gestació, elaboració i producció. En Miquel Izard, un dels grans historiadors catalans, el gran dissident de la historiografia catalana, un cop jubilat ha escrit i publicat el que considero la recerca més
Ha-Joon Chang, 23 cosas que no te cuentan sobre el capitalismo, Debate, Barcelona, 2012, 316 pp. Fa alguns anys vaig tenir l’oportunitat de llegir el llibre de Pepe Rodríguez, mentiras fundamentales de la Iglesia Católica. En aquest, l’autor tractava de desentrellar les diferències entre mithos i logos. El resultat, era implacable. El que tractava de
Nota: article publicat a l’edició nacional d’El Punt-Avui De manera pràcticament clandestina, apareixen algunes notícies sobre la gran epidèmia de suïcidis amb la crisi econòmica com a rerefons. L’allau del fenomen, i el seu silenciament, recorden l’època de l’opressió totalitària del comunisme i alguns episodis de l’ocupació nazi. I de fet, l’ambient hi manté nombroses