Era un secret a veus que a la jornada del 29 de març hi hauria aldarulls. També es podria preveure que els mitjans focalitzarien el punt d’interès en els vidres esmicolats, per damunt de les vides esmicolades aquests darrers anys. M’estranya que cap editorialista hagués posat el titular de Crònica d’una violència anunciada.Dins el guió,
Nota: Article publicata a l’edició d’El Punt-Avui A vegades, que els somnis es facin realitat pot resultar un malson. Convindria recordar-ho a aquells que brindaren en llegir el contingut de la nova reforma laboral, una ruptura amb les estructures democràtiques que perjudica el conjunt de la societat i l’economia catalana i espanyola. La lectura amatent
En l’esdeveniment de demà, més enllà de la protesta, hi ha la proposta. I aquestes són les meves: Fer una auditoria popular dels comptes públics, realitzada per sindicats i altres entitats socials, a fi de fiscalitzar qualsevol abús i malbaratament de fons públics (dietes, partides pressupostàries excessives,…) En el nostre cas, podíem encarregar-la a economistes
Nota: Article publicat al Setmanari La Directa: El 29 de març el nostre país viurà l’enèsima jornada de vaga general després de la «gloriosa» del desembre de 1988. Ara bé, als historiadors ens agraden les paradoxes, i si bé qui ens dediquem a la història recent solem dir, per al cas del 23-F, que «mai
Nota: Article publicat a la revista Docència. Des de fa dues dècades, i a nivell global, els sistemes educatius públics experimenten un seguit de reformes que els condueixen vers un horitzó diferent al disseny inicial, vinculat a l’articulació de l’estat del benestar bastit amb posterioritat a la segona guerra mundial. Aquest nou panorama es podria
En Roger Torres va tenir l’amabilitat de convidar-me a participar en el llibre, acabat de sortir, ¿Per què volem un Estat propi? Seixanta intel·lectuals parlen de la independència de Catalunya. Pagès Editors, Lleida, 2012, 230 pp. Se’m va adreçar ara fa un any per tal que expressés el meu punt de vista. Tot just fa
Nota publicada al Diari de Girona Amb Frederica Montseny i Mercè Rodoreda, l’escriptora Teresa Pàmies ha estat una de les grans figures femenines de la Catalunya del segle XX, en què es combina literatura, activisme polític i capacitat d’establir un relat històric sobre la Catalunya de la guerra, l’exili i la dificultat del retorn. I
Nota: Article publicat al suplement l’Aula del Diari de Girona. Quantes hores treballa un docent? En la immensa majoria dels casos, totes, tret de les de son. Més enllà d’una jornada laboral oficial de 37,5 hores setmanals, la realitat és tota una altra, perquè en el nostre ofici, que alguns comparen amb una mena de
Dinar de Nadal. Primera vegada que m’assec al costat del meu nou cunyat. Ja n’havíem parlat, i ja vaig ser posat en antecedents. A les meves antípodes pel que fa a trajectòria, filosofia, referències i gustos. No entraré en detalls… només podríem resumir que, pel seu perfil, passaria desapercebut de tertulià d’Intereconomia si no fos
Els historiadors convenim a denominar com a “dècada perduda” als vuitanta que patiren les societats llatinoamericanes. Fou aquest un període de col·lapse de llurs economies que consistí a la destrucció del teixit productiu en favor d’una agressiva financiarització. I esdevingué un procés promogut per les dictadures instaurades al llarg dels setanta i unes democràcies supervisades
Nota: Article publicat a l’edició de El Punt-Avui Una de les falses veritats més difoses darrerament és la idea que “hem” viscut per damunt de les nostres possibilitats. Aquesta primera persona del plural és més que discutible. A diferència de les nostres elits polítiques i econòmiques, la majoria de persones de la majoria d’entorns han