Redoblen les interpretacions interessades sobre la crisi. És més, es confon a propòsit a l’opinió pública sobre els orígens, principis, circumstàncies, responsables i conseqüències sobre la situació actual en què, tot citant El último de la fila, «la pobreza entra por la puerta / y el amor salta por la ventana». Se’ls veu, se’ls sent,
Els pares franquistes del meu amic Manolo, amb qui jugava a futbol al mateix equip, em van acompanyar a casa una vegada per la Gran Via amb el seu SEAT 1.500. Aturats en un semàfor, a prop de la Monumental, una furgoneta portava uns quants toreros. Don Nicanor, el pare, antic combatent de la DivisiónAzul,
El 1897, i després que un anarquista francès, Giraut, tirés una bomba al pas de la processó del Corpus, es desfermà una veritable cacera de bruixes coneguda sota el nom de “Processos de Montjuïc”. Malgrat que Giraut actuà en solitari, i confessà el seu crim, els més de 400 detinguts entre anarquistes, esperantistes, republicans, catalanistes
La meva capacitat de sorpresa no té límits. De què em van servir les classes de sociologia a l’autònoma, les meves lectures de Tourain, Sennet o Weber, si ara resulta que les classes mitjanes són les més perjudicades per la reactivació de l’impost de patrimoni. Perquè, com afirmava algun tertulià d’intereconomia, gent ben informada i
De la mateixa manera que la literatura pot reflectir la dimensió profunda d’un país, la televisió exhibeix sovint les virtuts i defectes d’una determinada societat. Em ve aquesta reflexió quan, aquest estiu, miro la reposició del programa Afers Exteriors, de Miquel Calzada. Un programa que utilitza el pretext de l’expatriació a llunyanes geografies per viatjar
Comentari del llibre de Xavier Moret Amèrica, Amèrica. Un viatge generacional per Califòrnia i el Far West. Brau, Figueres, 2011. M’agrada Xavier Moret. A diferència de coneguts escriptors de viatges famosos com Paul Teroux o Bruce Chatwin, no està encantat de conèixer-se, ni pontifica, ni despotrica a tort i a dret contra tot allò que
La Sarsuela, espai emblemàtic des d’on veritablement es cuinen aquests plats indigestos que s’obliga a menjar tots els ciutadans sense drets de l’estat, deu haver contractat alguns guionistes de Hollywood. Fer coincidir la farsa del canvi constitucional (tècnicament anomenat verfassungsänderung) amb l’enèsima sentència contra el català (patois, segons l’argot jurídic espanyol), amb la cara de
Nota: Article publicat a El Punt-Avui Un dels fenòmens més colpidors de la història recent fou el del naufragi del comunisme. La facilitat amb què es va dissoldre la Unió Soviètica va deixar sorprès tothom. Tampoc semblava fàcil imaginar la fallida ideològica d’un marxisme pel qual milions de persones havien lliurat les seves vides confiades