Les grans revolucions són les silencioses. Les que segueixen corrents subterranis fins que a la fi afloren a l’exterior, quan ningú ja no pot deturar la força de l’aigua. Amb la qüestió nacional s’esdevé així. Certament, després de l’esclat del 10 de juliol de l’any passat, semblava com si la calma hagués tornat a imposar-se
Comentari del llibre de Dolors Marín, Anarquistas. Un siglo de movimiento libertario en España. Ariel, Barcelona 2010, 490 pp. El passat setembre, la meva col·lega i historiadora Dolors Marín, una de les persones que més sap sobre anarquisme al continent europeu, va publicar la que entenc és la seva gran obra. Allò que es considera
En els darrers mesos, determinats mitjans de comunicació semblen haver-se conjurat per instaurar una creença. Davant la situació de crisi i manca d’oportunitats de la generació més ben formada de la història, cal fugir a l’estranger. Èxode de talents. Emigració d’excel·lència. Conquesta de presumptes eldorados. Un dels darrers reportatges el vaig llegir al suplement de
Els esdeveniments d’ahir requereixen una anàlisi molt delicada. Acabem d’assistir a un xoc de legitimitats. D’una banda, les institucions legalment constituïdes i un Parlament i un president que, d’acord amb les regles de joc, representen la ciutadania. De l’altra, un sentiment difús d’indignació, també legítim i força estès entre els catalans, sobre com de desigualment
Excel·lent, com sempre, l’editorial de Vicent Partal d’avui. Exposa un fet evident. La major part de protestes socials d’aquesta primavera ibèrica es concentren contra la classe política. I tanmateix, els veritables artífexs d’allò que en diuen crisi (jo prefereixo anomenar “cop d’estat”) semblen indemnes.La meva percepció personal, en converses amb gent del meu entorn familiar
Nota. Article publicat en l’edició d’El Punt-Avui El 1979, mentre es desenvolupava la revolució iraniana, cap analista o expert internacional entenia allò que succeïa. Tret d’un. El figuerenc Jaume Miravitlles, periodista, escriptor, amic de Dalí i antic comissari de propaganda durant la Guerra Civil entenia aquella estranya situació com el que s’havia esdevingut quaranta-tres anys
Eulàlia Vega, Pioneras y revolucionarias. Mujeres durante la República, la Guerra Civil y el Franquismo. Icaria, Barcelona, 2011, 389 pp. La historiadora Eulàlia Vega, una de les més fines analistes de l’anarquisme català, ens ofereix un llibre diferent sobre el món llibertari català del segle XX. I quan dic diferent, em refereixo que és capaç
El Parlament de Catalunya està iniciant els tràmits d’una anomenada “llei òmnibus” que, en la línia de l’estatal “Ley de Economía Sostenible” es tracta d’allò que s’anomena llei comodí, derogatòria de legislació anterior i desregulatòria de drets i “tallafocs” legislatius.Aquesta mena de tril·lerisme legislatiu no és nou. De fet els darrers precedents en aquest sentit