Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

Allò que no s’explica de les revoltes àrabs

31 de gener de 2011

Magnífic, com gairebé sempre, el 30 minuts d’ahir sobre la revolta tunisiana. Agudes, les anàlisis de la dimensió internacional del conflicte, de l’Antoni Basses. Força correctes les cròniques realitzades pels periodistes i corresponsals enviats per la televisió pública catalana. Fluixos, bona part dels comentaris dels tertulians de ràdio i premsa.Les revoltes de Tunisia i Egipte

Llegir més

La banalitat del mal govern

30 de gener de 2011

Revisitant Hannah Arendt, rellegim les reflexions suscitades pel procés a Adolf Eichman a Jerusalem. Eichman, que havia estat una peça menor en el complex administratiu de l’extermini, un cop és capturat i jutjat a Israel pels seus crims contra la humanitat, fonamentà la seva defensa en la seva condició de mecanisme menor d’una maquinària administrativa

Llegir més

L’obscura història de la sisena hora

25 de gener de 2011

Nota: Article publicat avui al suplement L’Aula del Diari de Girona Cap a 2002, el PSC publicà un llibre on s’exposaven 50 idees sobre educació en el que seria la base del seu programa electoral. Entre un heterogeni conjunt d’idees-força, algunes prou raonables, ja apareixia la imposició d’una sisena hora escolar a l’escola pública. La

Llegir més

Tendències

21 de gener de 2011

“La democràcia és una tendència, no un fet. La dictadura és un fet, no una tendència”.Aquesta frase que, malauradament té un gran futur entre els especialistes de pensament polític, s’extreu de la darrera obra publicada per la jove dramaturga Rosa Maria Isart, que porta ja més d’una dècada fent aportacions al teatre del nostre país.

Llegir més

Contra la dictadura

19 de gener de 2011

Nota: Article publicat avui a El Punt El cop d’estat del maig passat ens ha deixat molt clar que el règim actual s’acosta a les antigues democràcies populars, és a dir, un decorat institucional amb aparences d’estat de dret, i a la pràctica, una dictadura en què són altres qui prenen decisions contràries a la

Llegir més

Entrevista a La Fleca

18 de gener de 2011

A finals de desembre, uns nois de la Ràdio Lliure La Fleca van venir des de Barcelona per fer-me una llarga entrevista sobre el meu darrer llibre “Venjança de classe”. Avui dia, l’audiència és més segura per internet, de manera que ahir em van passar l’enllaç per escoltar el programa. Disposeu de l’enllaç aquí.

Llegir més

Cultura Obrera

17 de gener de 2011

Nota: Article publicat a la nova revista “El Tafaner“, d’Olot, a qui dono la benvinguda. El passat octubre, la gent de Cultura Obrera, un col•lectiu divers ple d’inquietuds de l’Illa de Mallorca, em convidà a fer una conferència a les XII Jornades Llibertàries que fa anys vénen organitzant. En les dues dècades que fa que

Llegir més

De Tony Blair a Zapatero

12 de gener de 2011

Toni Cruanyes; De Tony Blair a Zapatero. Una autòpsia de l’esquerra europea. Angle Editorial, Barcelona, 2010, 243 pp. Un dels grans misteris contemporanis és el de la dissolució silenciosa de la socialdemocràcia. Almenys aquesta era la reflexió que em suscitaven els dubtes d’alguns alumnes meus de la facultat a l’hora d’encarar el tram final del

Llegir més

Gerard Soldevila

10 de gener de 2011

He sabut, pel meu amic Enric Pujol, que Gerard Soldevila Lepage ha mort el passat 5 de gener a Chavornay (Suïssa), localitat on residia feia molts anys i d’on era metge de capçalera.Gerard Soldevila era fill únc de l’historiador Ferran Soldevila (1894-1971) i havia estat artífex de la recuperació de bona part de la documentació

Llegir més

Gabriel Cardona

6 de gener de 2011

Fa escassos dies ens va deixar l’historiador i exmilitar menorquí Gabriel Cardona. Tot just fa uns tres o quatre anys el vaig començar a tractar quan em va demanar un article per a l’Atlas de la Guerra Civil. Tanmateix, ja feia molts anys que llegia els seus llibres i els seus articles d’història militar, escrits

Llegir més

Smoke

5 de gener de 2011

 Tot i que habitualment em fumo un paquet mensual de Captain Black Gold de tabac de pipa (que equival a dues-tres cigarretes diàries) mai no comparteixo el meu fum a cap bar, restaurant o espai públic. Considero la pipa com un espai íntim, personal, solitari, sovint lligat a la lectura o l’escriptura, tot emulant, per

Llegir més