Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

La ruptura democràtica pendent

31 d'agost de 2009

Nota: Article publicat a l’edició d’avui d’El Punt Al llarg de les darreres dècades hem assistit al total descrèdit de la Transició. Primer foren els dissidents exclosos del joc polític. Posteriorment els historiadors ja vam evidenciar les misèries de la reconversió del franquisme en una democràcia superficial. Finalment, el cor creixent de crítics va incorporant

Llegir més

Crim i càstig

29 d'agost de 2009

Nota: Article publicat al darrer número de Barret Picat Entre els meus coneguts del barri, Josep era el més benestant. Tenia la casa més gran i el seu pare era dentista, no pas com nosaltres, fills d’impressors, metal·lúrgics, empleats de la SEAT o viatjants. No només ho era, sinó que s’esforçava per demostrar-ho. Qualsevol columnista

Llegir més

Els liberals que no estimaven la llibertat

28 d'agost de 2009

Comentari del llibre Roglan, Joaquim (ed.) Esmorzars amb Jordi Pujol. Pòrtic, Barcelona, 2009, 215 pp. Sempre experimento sentiments ambigus quan penso en el president Pujol. D’una banda no nego l’alçada històrica en moments difícils i la respectabilitat que em mereix. De l’altra, no costa veure-hi reflectides les mancances col·lectives en la seva individualitat. I tot

Llegir més

El professor, de Frank McCourt

27 d'agost de 2009

Abans de marxar de vacances vaig fer la preceptiva visita a la llibreria del barri. Com sempre, calia noliejar les maletes amb bones dosis de lectures de registres diversos. El primer de tots, i que aconseguí acaparar tot el meu interès fou El professor, del recentment traspassat Frank McCourt. Feia alguns anys havia estat publicat

Llegir més

Què fer amb el Mezzogiorno?

22 d'agost de 2009

Aquests darrers dies he passat unes petites vacances a Venècia i la Vall d’Aosta. A Itàlia sempre m’hi sento bé. La gent és agradable i propera, l’estètica omnipresent i un flaire d’humanisme i civilització és present a l’ambient. Reconec que tinc una mica idealitzat el país, que certament és capaç de combinar el sublim amb

Llegir més

La trilogia de Larsson

7 d'agost de 2009

No m’escapolit del fenomen Millenium. Ans al contrari, com diria Serrat, he sucumbido a la tentación cayendo de lleno en sus brazos. Des de la meva perspectiva, d’algú poc avesat a llegir best sellers, i habituat a petitesincursions a la crítica literària, he de reconèixer que han estat unes hores plaents i profitoses. Plaents, perquè

Llegir més

Diàleg social

5 d'agost de 2009

Aquest estiu estic llegint poca premsa. Durant la segona setmana de juliol vaig quedar tan fastiguejat d’haver de suportar tanta propaganda empresarial sobre el cas Zelaya (on les nostres democràtiques elits defensen tàcitament un cop d’estat) i l’anomenat “Diàleg social”, on la majoria d’òrgans de premsa avalaven l’ofensiva patronal contra els drets dels treballadors, que,

Llegir més