Tot just avui he pogut mirar-me pel 3 a la carta el debat electoral del passat divendres. Després de veure’n tants veig que tenen major utilitat per als analistes polítics que per als resultats, perquè sol coincidir que el programa o l’execució més brillant no implica conseqüències aritmètiques. Tret, és clar, que algú rellisqui espectacularment.Tot
<!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:”Cambria Math”; panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:roman; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1610611985 1107304683 0 0 159 0;} @font-face {font-family:Calibri; panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
Envejo a Pep Guardiola pel seu talent i el compadeixo pel pes que li cau a sobre. Hi ha personatges shakespirians i d’altres d’homèrics. El de Santpedor és del segon grup. El dels mites i herois a mig camí entre els mortals i uns déus humanitzats. L’astúcia d’Ulisses i el valor d’Aquil·les. Indescriprible.Sembla mentida, algú
Fa alguns dies, en un dinar amb altra gent, em seuen al davant un aficionat del Madrid. Amb poques ganes de brega, busco espais comuns per evitar qualsevol conflicte. Parlo de la meva admiració per la caballerositat Michel, que el 1981, amb els juvenils de l’equip blanc, juga la final de la copa del rei
L’any passat, quan feia front a un encàrrec sobre la història del republicanisme a Girona al primer terç del segle XX, vaig trobar coses molt curioses. Com passa sovint, quan hom indaga en fonts primeres i es mira amb detall, trobes inesperadament esdeveniments que contradiuen el relat dibuixat pels historiadors. Mentre resseguia la confusió de
Llegeixo força cosa sobre economia política. L’Stiglitz, l’Amartya Sen, la Naomi Klein, i molts altres que, malgrat els reconeixements acadèmics, són tractats pels nostres mitjans com mindundis. Del llibre de l’Enric Duran, que llegeixo des de finals del mes passat m’esperava que d’un jove economista trobaria idees poc originals. Bé, ja sabia que els economistes,
Sobre la qüestió dels xiulets de Mestalla, ahir vaig enviar aquest article als diaris d’àmbit estatal El País, El Mundo, ABC i Público. La meva obligació és intentar provocar la reflexió, i com es deia en la catequesi, l’examen de consciència, adreçat al públic espanyol. Malgrat la contenció i l’estudiat intent d’equidistància, dubto que el
Res millor que Brassens i la seva supplique pour être enterré à la plage de Sète per recordar la Xesca. Des de l’altra banda de la Mediterrània. A l’altra banda del riu de l’ancestral religió pagana.
La notícia de la desaparició de la Xesca Ensenyat m’ha trasbalsat. Malauradament no ens coneixíem en persona, tanmateix ens llegíem l’un a l’altre. Aquest any he patit la dolorosa pèrdua de quatre il·lustres lectors que lamento; en Luis Andrés Edo, l’Abel Paz, en Ricard Salvat, i ara la Xesca, que va tenir la deferència d’enllaçar-me
Article publicat al Suplement L’Aula del Diari de Girona Una exposició recent a la Casa de Cultura, “El Somni Republicà. El republicanisme a les comarques de Girona, 1900-1936” deixava com un dels principals fruits un impressionant catàleg. En ell, una trentena d’historiadors analitzaven diversos aspectes i àmbits territorials en un exercici de reflexió que feien
Nota: Article publicat a l’edició d’avui d’El Punt Fa menys de segle i mig, en aquest país, era habitual seguir rigorosos debats intel·lectuals sobre la conveniència de mantenir l’esclavitud com a institució econòmica. Si no es pogués forçar al treball obligatori, qui tallaria la canya de sucre necessària per al creixement econòmic?, es podia llegir
Si fossim una democràcia amb cultura democràtica, l’affaire Duran seria debatut amb apassionament i hauríem convertit el jove vilanoví en un personatge de referència. És clar, que si fossim un país normal, quan hi haguessin debats, es deixaria sentir la veu dels economistes no neoliberals. El seu gest, fruit d’un talent destacat, de deixar en
Nota: Article publicat al Setmanari La Directa. <!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:”Cambria Math”; panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:roman; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1610611985 1107304683 0 0 159 0;} @font-face {font-family:Calibri; panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
La revista “La Lluna en un cove“, on es publiquen relats de ficció, m’ha publicat el meu conte “Sàhara”. Us faig un petit tast i us convido a fer-vos amb un exemplar de la revista, que val molt més que els 7,5 € que declara com a preu.El conte, com veureu, tot i que escrit
Ressenya de <!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:”Cambria Math”; panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4; mso-font-charset:1; mso-generic-font-family:roman; mso-font-format:other; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;} @font-face {font-family:Calibri; panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;} /* Style Definitions */