Podem citar alguns noms. Ovidi Montllor, Lluís Llach, Joan Oliver, Lluís Maria Xirinachs,… Tots ells tenien coses en comú. Un alt sentit ètic, inconformisme vital, el valor de mantenir les seves conviccions fins a les darreres conseqüències. I així els va anar…El nostre país segueix fabricant figures de referència, models a imitar, pensadors i activistes
Acabo d’escoltar l’emotiu comiat del periodista Antoni Bassas. Es tanca el cercle iniciat el 1995, quan el vaig sentir, per primera vegada, a El Matí de Catalunya Ràdio. Al llarg d’aquest període de temps l’he anat seguint amb menor o major intensitat. De vegades m’hi he trobat pròxim, de vegades allunyat. Tanmateix, em queda un
Aquest matí he estat convidat al programa “Els matins d’estiu“, de TV3 a una breu tertúlia sobre els anomenats “Espais de Benvinguda” que prepara el Departament d’Educació per a l’alumnat nouvingut, de 8 a 18 anys, que s’incorpora al sistema educatiu.Com passa en aquests programes, el més interessant és el que els convidats comenten fora
Comentari del llibre de José Luis Oyón La quiebra de la ciudad popular. Serbal, Barcelona, 2008 El recent serial de TV3 -en realitat, un reportatge dramatitzat- Els diaris de Pascal realitzen una lectura parcial, subjectiva i farcida de prejudicis dels conflictes socials de la Catalunya Republicana. S’assumeix sense gaire recances el discus construït pel periodista
Pel 1996, l’any que vaig marxar a l’Argentina per treballar a la Universidad Nacional de la Patagònia, a Trelew, em vaig aficionar a una extraordinària sèrie televisiva que, anàrquicament, passaven a la 2 de TVE. En certa mesura, el mateix paisatge de desolació urbana, exhuberància paisatgística i calidesa humana semblava que es podia viure als
Fonts fidedignes m’informen d’un nou joc als patis d’escola. Després que algunes associacions d’espectadors es queixessin de l’emulació, per part d’alguns nens, d’espectacles de lluita lliure, altres activitats, amb tanta violència simbòlica, sembla ocupar el temps d’esbarjo de les nenes.La informadora, de nou anys, explica l’activitat amb tot luxe de detalls. En un racò clandestí
El meu col·lega Capi Vidal, de la CNT de Madrid fa, al seu blog, una anàlisi brillant de les repercussions quotidianes sobre el papanatisme nacionalista que recorre Espanya. Us transcric aquí les seves reflexions.D’aquí pot inferir-se que probablement els únics intel·lectuals honestos que queden a Espanya són els llibertaris. Entre altres coses, perquè encara no
Poques coses es poden afegir al mail obert d’avui d’en Vicent Partal. Jo sóc d’aquests a qui agrada el futbol com a joc de profund sentit operístic, alhora que detesto participar en rituals col·lectius. Tanmateix, la meva admiració per l’esport me la prenc com una passió íntima i personal, derivada del contingut tràgic i teatral,