Visionat el pressumptament controvertit documental “Fitna”, del polític holandès Geert Wilders, una de les conclusions pròpies indicaria un no n’hi ha per tant que hauria de definir tant la forma com el fons del reportatge. El documental, molt breu, la versió del qual es pot descarregar a google video o youtube, té l’objectiu de presentar
Fa alguns dies vaig reprendre contacte amb la meva amiga, la poetessa sèrbia d’expressió francesa Zorica Sentic. L’any passat en vaig fer algunes traduccions que m’encarregà dels seus poemes i que després el seu editor publica edicions multilingües -amb idiomes com el rus, italià, portuguès, espanyol o macedoni-. Ella també ha traduït al serbi alguns
Ferran Aisa; Les avantguardes. Surrealisme i revolució (1914-1939). Editorial Base. Barcelona, 2008, 358 pp. Les avantguardes artístiques i literàries, amb formes i continguts transgressors van sacsejar l’Europa del primer terç del segle XX. Des del moment en què Tristan Tzara, al mateix cafè on Lenin conspira, estableix les bases del moviment Dadà, fins el
A poc a poc, una generació d’intel·lectuals honestos que van tenir la desgràcia de viure temps difícils i la sort de poder-los explicar a les noves generacions, ens van deixant. Benet era un d’ells. Potser no era un dels més destacats, encara que, ben segur, un dels més complets. Tot i no compartir alguns dels
Aquests dies de Setmana Santa he deixat abandonat el bloc. La invitació a presentar el meu llibre El anarquismo individualista en España, 1923-1938, a la llibreria Gatazka, de Bilbao, amb entrevista radiofònica inclosa, va servir per aprofitar el temps i fer una visita a Euskadi, país que sempre té molta tirada per als catalans, i
Per un correu electrònic, enviat per en Roger Palà m’assebento de la campanya per tal que la Plaça Rius i Taulet passi a anomenar-se Plaça de la Vila de Gràcia. He de confessar que entre 1987 i 1988 vaig passar llargues temporades a la vila, al carrer Martínez de la Rosa, ben a prop de
L’estiu del 2002 vaig llegir el clàssic de la literatura catalana Incerta Glòria, de Joan Sales. Es tractava d’una edició on s’havien suprimit les parts censurades i aplicat algunes de les reescriptures de l’escriptor i editor. La primera impressió fou positiva, perquè, encara que sembli mentida, la novel·lística sobre la guerra civil no és tan
No és infreqüent en converses privades amb responsables municipals sentir lamentar-se dels problemes amb les empreses contractades per les administracions locals. Tasques de manteniment, recollida d’escombraries o seguretat, abans realitzades per funcionaris municipals, han passat a ser externalitzades a mans d’empreses que subcontracten maquinària i treballadors i, en una espiral de difícil control, acaben deteriorant
Corria el 1920. En la seva correspondència a J. Obiols, el poeta de Sarrià descriu així a la societat catalana del moment: “Avui dia, tot el fèrvid estol dels separatistes revolucionaris el componen gent que en l’ordre religiós són per ventura espiritistes i en l’ordre social són anarquistes essent el seu afany separatista conseqüència del
No m’agrada fer pronòstics, perquè el risc del ridícul és massa gran. Tanmateix, aquest vespre, mentre rellegeixo, vint-i-dos anys després el tercer volum d’aquell fabulós llibre d’Arnold Hauser sobre la història social de la història social de la literatura i de l’art, em costa resistir-me a interpretar la jornada de demà com a episodi de
En iniciar-se la campanya electoral, tenia la intenció de fer diversos comentaris sobre la seva evolució. Tanmateix, considerats els fets, els únics als quals els candidats deuen haver fet feliços deu ser als accionistes dels laboratoris de Prozac. Ha estat d’un nivell polític lamentable, a còpia d’eslogan buit, consignes, emocions, pors,… i poques idees, molt
Vergonyós i lamentable el tractament mediàtic d’un dels conflictes laborals més enquistats dels darrers temps. En comptes d’explicar el rerafons de la qüestió, obligació d’ètica professional, al meu parer, dels periodistes, es destaquen efectes secundaris que serveixen per tapar les causes. Incidents aïllats, batusses són elevats a la categoria de notícies, mentre que el gabinet
Ahir vaig mantenir una conversa informal amb un dels representants d’un sindicat que va participar a la multitudinària manifestació pel Dret a Decidir, celebrada tan sols fa quatre mesos. En les trabades prèvies amb membres de la Plataforma, d’altra banda contents perquè sindicats independents dels partits compartissin els seus anhels, no van copsar cap
Ahir, per circumstàncies, vaig haver d’anar al nou Centre Cívic de Taialà. A la planta baixa, com en tants altres edificis públics nous, hi havia una biblioteca nova de trinca. Com que m’acompanyava la meva filla, vam entrar i seguir aquell costum que, un parell d’anys enrere, seguíem un cop per setmana: entrar, mirar