Jo no cremaré mai la foto de ningú. Em sembla un acte lleig i de mal gust. Que respon, certament, a la llibertat d’expressió, i que puc entendre perfectament en les circumstàncies actuals. Tanmateix, si cremar fotos és lleig, l’article 491 del CP és obscè, i és en l’actual context que l’atac a la monarquia
Comentari del llibre de Víctor Alexandre; La paraula contra el mur. La independència no és un privilegi. La Busca Edicions. Barcelona 2006. No sóc un lector assidu de literatura independentista. En les poques obres llegides al llarg dels vuitanta i noranta, sentia un déjà vu que complementava uns discursos poc sofisticats adreçats al voluble món
Ahir va sortir aquesta columna meva al diari Segre. La vaig enviar cap a principis de mes, i el pas del temps no deixa d’incrementar la seva vigència. Distanciament A mitjans dels noranta, un article del professor d?Història Contemporània de l?Autònoma, Borja de Riquer, va causar una certa polèmica entre mitjans acadèmics i periodístics. La
Avui, al suplement L’Aula del Diari de Girona, apareix aquest article que reobre el no debat sobre la implantació arbitrària de l’absurda sisena hora a primària. Al llarg de molts anys, la qüestió de l?endèmica insuficiència de recursos econòmics a l?escola pública, va centrar els debats. No era per menys. El dèficit acumulat curs rere
I, a diferència de l’usurpador, aquest ha estat triat democràticament, amb prop de 2.000 vots -l’oficial només en va rebre un, el de Franco-. Es diu Ariel Santamaria, tot i que tothom sap que és la reencarnació de The King, the real one. És de Reus -com la major part de catalans il·lustres Gaudí, Joan
Una amiga txeca em va explicar una vegada un acudit que corria per la Praga de finals dels noranta;"Sota el comunisme, tenies llibertat per criticar el director de l’empresa. En canvi, mai ho podies fer amb el president. Amb el capitalisme, pots criticar el president, mai el director".Vivim en un país, on no es pot
A hores d’ara, els especuladors del país deuen estar decidint a quin indret aixecaran el monument a la jove ministra. Estan complaguts com els socialistes, a partir d’ara, subvencionaran la seva activitat econòmica basada en la manipulació artificial d’un valor relatiu com l’habitatge. Si ara ja tenien per mà la quantitat a partir de la
A finals dels seixanta, un grup de joves estudiants de la Universitat de Barcelona, en el context d?una festa universitària, defenestren un bust de Franco i arrenquen una bandera espanyola. La reacció de les forces repressives és brutal i es clausura la Universitat. Els autors tenen sort i no són identificats. Tanmateix, aquest constitueix un
Aquesta tarda, una mare de la classe de la meva filla, m?ha mostrat la seva preocupació. Durant el Telenotícies, ha vist que la crema d?una fotografia dels reis d?Espanya estava motivant l?obertura de diligències de l?Audiència Nacional contra els responsables. Comminava al Departament d?Interior i els Mossos a investigar i identificar aquells que van il·luminar
Aquí trobareu el text complet de la conferència pronunciada ahir, amb motiu de la Diada, al poble de La Cellera de Ter. Tenint en compte que el temps escassejava, vaig haver de fer-ne un resum ràpid. Explicar a un estranger, en poques paraules, el significat de l?11 de setembre, no és senzill. Per a un
L’Ajuntament de la Cellera de Ter m’ha convidat a fer una conferència la propera Diada que penso fer sobre la història de l’11 de setembre com a espai de la memòria -que és com dir la genealogia d’aquesta commemoració. Ja fa alguns dies que la tinc preparada. Avui us en faig un petit tast. Quan
Nota: Ressenya publicada al Suplement Accents, del Diari de Girona. Superats ja els perills de l?exotisme, aquest català de cognom Bezsonoff ?en definició d?Antoni Puigverd-, ens presenta una obra de maduresa. Els elements latents en la seva obra anterior s?exhibeixen sense recances a Els taxistes del tsar, el treball més personal publicat per l?escriptor perpinyanenc.
Nota. Article publicat avui a El Punt , i que podeu punxar aquí. Aquest estiu, i en un horari poc favorable, un canal estatal públic reposava aquella gran producció documental que sobre la Transició havia dirigit Victoria Prego. La revisió d’aquest document esdevé un exercici que evidencia la caducitat dels discursos històrics. La Transición havia
La desautorització de la Federació Catalana de futbol per organitzar l’amistós internacional amb Estats Units era d’esperar. És coherent amb un pensament molt arrelat, no al govern, no en els partits, sinó en la consciència col·lectiva espanyola i que és impossible canviar. No pretengueu transformar res. No parleu de pedagogia. No serveix per a res.
Una de les notícies del dia, coincidint amb l?inici oficial de l?activitat escolar, és la polèmica ?o no- de la novetat més important del curs; l?educació per a la ciutadania. Aquesta és una matèria impulsada pel Ministerio de Educación l?objectiu de la qual consisteix en què l?escola transmeti de manera explícita uns valors concrets basats