El 20 de juny de 1988, a les quatre de la tarda, havia de ser a l’Hipercor. A dos quarts de cinc havia quedat amb una amiga a la botiga de fotocòpies que hi havia a l’exterior de l’edifici, i abans volia fer un regal per a la meva mare, perquè l’endemà era el seu
Nota: Aquest article surt publicat al número de desembre de la revista Barret Picat El meu avi patern era un actiu militant de la CNT. La meva àvia, en canvi, va ser una catòlica practicant i sincera, que va anar a missa fins que la salut li ho impedí. Pel que sé, mentre ell vivia,
NotaAquesta intervenció surt publicada en forma d’article a la revista Celobert Una de les escenes més modestes, i més significatives del film Match Point del cineasta novaiorquès Woody Allen és quan, al principi, el protagonista de la pel·lícula apareix en la solitud del seu modest apartament llegint Guerra i Pau, de Tolstoi. Chris, un tennista
Avui s’ha conegut la notícia de la mort de Gerald Ford, únic president nord-americà, que per una estranya carambola política, mai no va ser votat com a tal.La seva desaparició, als noranta-tres anys ha estat una sorpresa. No pas perquè la seva avançada edat propiciés una mort natural més que lògica, sinó perquè, ben segur,
Fa un any i mig, el meu convilatà Antoni Simon, professor de la UAB, després de coincidir en la presentació d’un llibre que havia coordinat sobre la Transició, em va eniar la seva recent obra Construccions polítiques i identitats nacionals. Catalunya i els orígens de l’estat modern espanyol, que porta el certificat de qualitat que
M’ha arribat aquest missatge que circula per internet amb la convocatòria de demà per a les manifestacions contra l’especulació immobiliària: el robatori del segle. El testimoni, tot i no ser comprobable és totalment realista. De fet, s’assembla força a la meva història personal. La nómina de mi padre en diciembre de 1979 era de 38.000
Avui he publicat aquest article a El Punt, sobre l’especulació immobiliària. El trobareu en la seva plana original si punxeu aquí Una coneguda anècdota explica que el pare del president Kennedy, un poderós home de negocis de Wall Street, va entaular una conversa informal amb el seu enllustrador habitual. L’home, que mentre realitzava la seva
Agost de 1996. El lloc, Trelew, una petita ciutat enmig del no-res, a la vora del riu Chubut, en ple desert patagònic. Una tarda de diumenge freda i assolellada de l’hivern austral. Bufa el vent, com sempre. Una modesta estació de ràdio municipal, en un primer pis que dóna a un carrer sense asfaltar,. De
Un dels moments més emotius del discurs d?investidura de Zapatero va ser quan va concloure amb unes paraules del seu avi republicà, afusellat pels feixistes. Molts esperàvem que allò fos un senyal inequívoc que el silenci oficial sobre els crims del franquisme hagués arribat a la seva fi, i que l?esperit de llibertat de la
Torna a estar d’actualitat. No es torna el castell de Montjuïc, monument de la infàmia, sense condicions. El passat mes de març, un episodi més en la ignominiosa història d’aquesta inacabable Transició enlloc vaig publicar, a El Punt sobre aquesta qüestió, que reprodueixo aquí. EL CASTELL MALEÏT ?El Castillo Maldito? és potser l?única peça teatral
Els patètics darrers anys de Pinochet han posat en evidència, no ja la insuficiència de les institucions internacionals per perseguir els crims contra la humanitat, sinó la monumental hipocresia de les autoritats espanyoles.L’obsessió del jutge Garzón per tal de lliurar-lo al tribunal de drets humans a La Haia -i les maniobres del laborisme britànic per
La passada setmana em va arribar l’informe trimestral L’estat de la societat, de la Fundació Catalunya Oberta, realitzat a base d’enquestes entre persones informades a Catalunya. El vaig trobar a la bústia com esperava, perquè jo mateix he estat una d’aquestes 368 persones enquestades. (Es considera persona informada qui compleix 7 de 13 requisits diferents,
Ara que hi ha polèmica de banderes, us ofereixo un poema que podreu trobar en el meu recull A la via morta (L’Emboscall, Vic 2003) i que descriu el que em suggereixen aquesta mena de draps virolats. NOTA: Basada en un fet real. BANDERES Vaig portar la meva fillaa una manifestaciócontra rics i poderososque tenyien