Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

Filosofant

Censures del segle XXI

26 de febrer de 2024

Amb els anys he après que en l’escriptura, com en la vida, val més l’honestedat amb un mateix que la necessitat de caure bé o de resultar simpàtic amb aquells que voldries d’amics. Bé, es tracta d’un aprenentatge poc pràctic, perquè això sol ocasionar més inconvenients que avantatges. Incomodar al poder forma part de les

Llegir més

La devaluació dels drets humans

14 de febrer de 2024

Qualsevol estudiant de primer de relacions internacionals sap que la hipocresia és el fonament de la diplomàcia. La recent demanda presentada per Sud-àfrica a la Cort Internacional de Justícia, màxim òrgan judicial de les Nacions Unides, n’és un exemple. Més enllà que les resolucions de limitada eficàcia d’aquesta mena de tribunals solen expressar-se amb una

Llegir més

La Justícia

25 d'octubre de 2023

Estocolm, 16 d’octubre de 1957. Poc després d’haver guanyat el premi Nobel de literatura, Albert Camus, participa d’una roda de premsa. En el context de la terrible guerra d’Algèria, entre la cruenta repressió militar de França i un FNL algerià que practica un terrorisme desbocat, amb bombes a restaurants, a tramvies, als carrers, un jove 

Llegir més

17 aniversari

28 d'agost de 2023

Espai de Dissidència compleix disset anys. El que va començar com un bloc, en una època en què el format, sense xarxes socials ni pràcticament mòbils, tenia èxit i alguns quants pioners ens vam fer cert forat en el món de la comunicació. En el meu cas, ja tenia certa trajectòria com a articulista de

Llegir més

La infelicitat

24 d'agost de 2023

La tardor passada vaig participar com a ponent en un seminari sota el títol “Què hi ha al darrere l’educació emocional”?, organitzat pel Seminari Ítaca d’Educació Crítica, del qual en sóc membre fundador. La meva sessió la vaig titular “la dictadura de la happycràcia”, i consistia a explicar i analitzar el que es va denominar

Llegir més

Dietari d’agost, III (atletes)

22 d'agost de 2023

Aquests dies passo una part del vespre mirant el mundial d’atletisme de Budapest. És un exercici que he fet molt sovint al llarg de la meva vida. He de reconèixer que aquest és un esport que m’atreu, que sempre m’ha semblat fascinant, amb un punt d’èpica atàvica, primitiva sovint desprovist de l’especulació dels jocs d’equip

Llegir més

Dietari d’agost, II

21 d'agost de 2023

Si hi ha un missatge noble de les vacances d’estiu, és que et poden obligar a relativitzar el temps, a mirar allò que ens envolta (i el que no) amb altres ulls. I precisament el temps resulta un element primordial perquè és un dels principals símbols de poder.  La suposada vida moderna, marcada per una

Llegir més

Dietari d’agost, I

20 d'agost de 2023

Deien que sortiríem més reforçats de la pandèmia. Calia molta fe i sobredosis d’imaginació per crerure’s aquestes paraules dictades –i repetides- per l’autritat, com a mantres, en aquells dies d’incertesa, tedi, i per a molta gent, de veritable desesperació. En una societat com l’occidental, que ha decidit abjurar de la seva religió per acceptar acríticament

Llegir més

Identitats

25 de febrer de 2023

En els darrers anys, les identitats semblen el centre de l’univers. O, si em permeten la metàfora d’acord amb els darrers descobriments astrofísics, sembla el gran forat negre del centre de la galàxia al voltant del qual giren les estrelles i es va menjant la matèria circundant. I no parlem precisament d’aquelles identitats clàssiques, les

Llegir més

Ningú no neix en un cos equivocat

20 de gener de 2023

José Errasti, Marino Pérez Álvarez, Nadie nace en un cuerpo equivocado. Éxitos y miseria de la identidad de género. Deusto – Planeta, Barcelona, 2022. 296 pp.    Un dels fets més paradoxalment depriments d’aquests darrers anys és l’addicció occidental a generar polèmiques fictícies derivades en debats estèrils. A partir del que podríem anomenar una mutació

Llegir més

La felicitat

17 de desembre de 2022

Oloràvem la por que era l’aroma d’aquella tardor, però ens semblava bona. Era una por dels grans. Sortíem de la por infantil i teníem la sort que el món se’ns feia gairebé del tot fàcil. Com més por tenien ells, més lliures ens sentíem. Era el procés de sempre, i compreníem obscurament que amb nosaltres

Llegir més

16 aniversari

27 d'agost de 2022

Espai de dissidència fa setze anys. Sembla mentida com passa el temps. Des de 2006, quan vaig publicar la meva primera entrada, han passat moltes coses expressades en més de mil vuit-centes entrades i més d’un milió de visites. Espai de dissidència ha estat la meva finestra al món. I tot i que, com qualsevol

Llegir més

Viatges

26 d'agost de 2022

Aquestes darreres setmanes he seguit per la premsa i les xarxes un efímer i poc intens debat sobre el trentè aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona. Alguns han provat de fer servir l’efemèride per reivindicar l’impossible retorn a l’autonomia pujolista que ja no existeix. D’altres, en un moment en què, malgrat l’ingent esforç dels mitjans,

Llegir més

Fatiga mental

27 de juny de 2022

Quan feia classe a la universitat, m’agradava fer, de tant en tant, un comentari irònic que ajudés a relaxar el clima de classe: “Jo tinc una cosa que vostès no tenen. No es preocupin, tampoc està molt cotitzada, i fins i tot alguns ho veuen com un defecte imperdonable. Es diu perspectiva històrica”. En el

Llegir més

Hannah i Martin

25 d'abril de 2022

Fou una estranya història d’amor. Gens exemplar. Amb un punt d’inexplicable, ateses les procedències i trajectòries personals I professionals d’ambdós protagonistes. I els quilòmetres. I els anys. Tanmateix, la Hannah i en Martin van mantenir una d’aquelles relacions perllongades en el temps i marcades pels esdeveniments terribles del segle XX. Una relació intel·lectual, primer; sentimental,

Llegir més