Homenatge a Francesc Layret

A la Plaça Goya (al triangle que formen ronda Sant Antoni, i els carrers Sepúlveda i Muntaner) es celebrarà demà divendres a partir de les sis de la tarda un homenatge al polític i advocat Francesc Layret, de la mà de l’Espai Jove de la Intersindical-CSC i de la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI).

Des de l’any 76, en aquesta plaça hi ha una escultura de Frederic Marès datada de la Segona República espanyola que recorda a una de les víctimes més destacades del pistolerisme patronal dels anys 20 del segle passat. Una placa al carrer Balmes, 26 recorda avui el seu assassinat quan sortia de casa seva.


Francesc Layret i Foix

Barcelona, 1880 – 1920

Fill de família benestant, va haver d’utilitzar durant tota la seva
vida crosses ja que en la seva infantesa es va veure afectat per una
paràlisi. Destacà en les seves facetes de polític i advocat, espais des
d’on esdevingué un gran defensor del moviment obrer, i especialment,
desenvolupà la seva tasca professional per a la CNT i la Unió de
Rabassaires de Catalunya

El 1902 va participar en la fundació de l’Associació Escolar
Republicana i en la de l’Ateneu Enciclopèdic Popular del qual va
redactar els estatuts. El 1905 va ingressar a Unió Republicana, partit
pel qual va ser elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona, on impulsà
la dotació per a la ciutat d’escoles municipals en els que
l’ensenyament s’impartiria en català.

Va participar a Solidaritat Catalana i, posterioment, el 1917, fou un
dels impulsors del Partit Republicà Català, així com del seu òrgan
d’expressió La Lucha. El diari es caracteritzava per les seves
campanyes en favor del republicanisme i el nacionalisme. El PRC
s’adheriria a la III Internacional l’any 1919, mateix any en que va ser
elegit diputat al Congrés de Diputats per Sabadell.

El 1920 el governador civil de Barcelona, Martínez Anido, va ordenar la
detenció i deportació d’una trentena de destacats dirigents sindicals i
polítics, especialment de la CNT. En el moment en què Layret abandonava
el seu domicili per interessar-se pels detinguts, va ser assassinat pel
terrorisme patronal, representat al llarg d’aquells anys per
l’autoanomenat “Sindicat Lliure” amb fortes vinculacions amb el poder
polític i militar, i organitzat per a donar resposta al creixement del
sindicalisme combatiu. La historiografia assenyala al mateix governador
civil com a responsable directe de l’assassinat.

El seu enterrament esdevingué un clam popular, tot i les càrregues de
la Guàrdia Civil, si bé esdevingué el preludi de la creixent repressió
contra el sindicalisme revolucionari que inclouria empresonaments,
deportacions i nous assassinats. Salvador Seguí, “el noi del sucre”,
exclamà “ja saben el què han fet, els vils!” a l’assabentar-se del seu
assassinat.

Barcelona li dedicà un monument l’any 1936 el qual fou desmantellat per
les tropes franquistes i reinstal·lat per l’Ajuntament democràtic el
1979.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *