A dia d’avui, però, ens trobem que quan s’ha cregut convenient les normes del joc han canviat, i que això dels terminis, sols és per la gent del carrer quan hem d’enllestir una gestió, no pas pels polítics. Barcelona encara avui no disposa d’un PAM a nivell de ciutat, ja que els tacticismes polítics, i electorals, fan que no acabin de posar-se d’acord entre govern i oposició. Al nostre entendre, aquesta és una constant a les quals les grans formacions polítiques ens han acostumat des de temps enrere i que potser haurien de relacionar amb la baixa participació electoral i el creixement experimentat pel vot en blanc el passat mes de juny.
En tot cas, cal dir que a l’Eixample la cosa encara té un punt més de complicació. Durant el darrer trimestre, s’obriren diferents espais de participació (això deien) respecte els continguts del PAD i a principis de desembre (3 de desembre) aquest fou discutit en plenari del Consell de Districte (és a dir, només pels diferents representats polítics); la pinça entre els diferents partits d’oposició (CiU, PP i ERC) suposà que el text proposat no tirés endavant i si les mocions alternatives d’aquests tres grups, tot i que totes les formacions s’emplaçaven a cercar un consens. En aquest enllaç podeu accedir a l’acta (penjada amb gairebé dos mesos de retard) i als acords assolits. La setmana passada (5 de febrer) es celebrà una nova sessió del Plenari de Districte. No vam poder-hi assistir, però no veiem que el PAD consti ni tant sols a l’ordre del dia de la sessió. Interpretant la darrera acta de la sessió del 3 de desembre (pàg. 15), entenem que els diferents grups no han arribat a posar-se d’acord durant aquest temps, i conseqüentment, la decisió correspondrà directament al plenari de l’Ajuntament de la ciutat. No cal dir que aquesta informació cal buscar-la, perquè ningú ens ho ha explicat.
Llegint i rellegint l’acta de sessió del desembre, el més sorprenent és veure com els diferents membres del plenari parlen d’esmenes afegides i per afegir al text del PAD inicial, a una memòria participativa que encara esperem conèixer a dia d’avui o el cert menyspreu que es denota per les 700 persones suposadament participants al comentar-se que “no poden ser més importants que els 10.000 o 20.000 electors d’un partit” (ERC i PP), que “tothom sap que el PAM s’està discutint a la ciutat” (CiU) o bé que “els participants són els que són i és difícil arribar més lluny” (PSC).
Algú podria apuntar que aquestes afirmacions es troben “descontextualitzades” però haurà de reconèixer que tota decisió d’una o altra aportació al PAD es trobarà condicionada als interessos particulars de cada formació política. I això és qualsevol cosa menys participació ciutadana. Promoure la participació ciutadana a una ciutat com Barcelona i un districte com l’Eixample segur que no és gens fàcil, però repensar-la és una obligació per part d’aquelles formacions que en vulguin fer bandera, sinó, se’ns fa perdre el temps gratuïtament perquè vostès celebrin un fals èxit de participació.
Possiblement participaríem més si tinguéssim més possibilitats i facilitats per a fer-ho senyors i senyores conselleres, pel que podrien començar per una cosa tant bàsica com la transparència i la celeritat. A dia 11 de febrer, no tenim disponible ni tant sols l’acta de la sessió del dia 5 de febrer, quan hauríem de tenir-la amb 24 o 48 hores sent generosos i generoses.
Suposem que caldrà esperar al butlletí del districte per a saber-ne alguna cosa, ja que si bé el de febrer parla del nou CAP i el nou de Centre de Serveis Socials al Carrer Borrell aconsegueix no fer cap referència al PAD que és on s’hauria d’incloure (i s’incloïa).
Ara mateix, a nosaltres se’ns fa difícil saber fins i tot sobre quin document s’està treballant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!