Avui he descobert dues anècdotes històriques ben diferents en
relació al nostre barri. D’una banda, una curiositat: aquest matí per la ràdio
he sentit comentar que l’Enric Granados havia mort a l’enfonsament del Titànic
(i deien que havia mort al costat de la seva dona, que no sabia nedar i no
volia deixar el vaixell…).
El comentari m’ha estranyat, no ho havia sentit mai (
i mira que hi passo vegades pel carrer que duu el seu nom!) i amb l’ajuda del google
he descobert que sí va morir enfonsat en un vaixell, però en el canal de la mànega,
bombardejat pels alemanys el 1916, en plena I Guerra Mundial.
L’altre cosa que he descobert és que el cinema Club Aribau
(l’antic Dorado, durant uns anys Club Doré), es va dir, a l’inici de la Guerra Civil, sala
Durruti. El cinema Vergara (que jo ja només recordo com a videoclub, i ara com
a Hotel), es digué Ascaso, i el Teatre Borràs de plaça Urquinaona s’anomenà Ferrer
i Guàrdia, en homenatge als tres lluitadors caiguts defensant els ideals
anarquistes.
De tot això ja en queda poc. I les dues sales que encara
perduren estan en mans del Grup Balañá.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En Granados morí en l’enfonsament del "Sussex", que junt amb el "Lusitania" foren dos vaixells de passatgers enfonsats per submarins alemanys acusats de portar material bèl·lic a Europa, diria que surt en alguna de les plaques situades al carrer.
Història del Lusitània
Del Cinema Dorado, una de més curiosa, és que just al damunt hi hagué una seu del Comitè de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC) al seu moment (crec haver llegit que era del CSPC, però potser era directament de l’MDT de l’època)
All people deserve very good life and credit loans or just commercial loan will make it much better. Just because freedom bases on money state.