Pel veïnat de l’Eixample, aquest fet encara és més greu en tant que suposava una tercera part de les promocions previstes al districte, i de forma més concreta, la única que afectava al barri de l’Esquerra de l’Eixample, un dels més poblats de la ciutat (encara que actualment s’hagin inventat la partició en dos barris). El Patronat Municipal de l’Habitatge de la ciutat, així com l’empresa mixta ProEixample que opera al districte, haurien de rendir comptes sobre aquesta situació de la qual no hem vist donar-ne cap tipus d’explicació, ni tan sols quan aquesta promoció de pisos va desaparèixer de la nit al dia del sorteig celebrat ben aviat farà un any.
A més a més, aquesta patinada s’ha de sumar al seguit de despropòsits al voltant d’aquestes promocions anomenades 10 HJ, construïdes en sòl destinat a equipaments com a via per a abaratir-ne el cost i que sols són per a cinc anys. Allà on les associacions veïnals s’han fet fortes reclamant equipaments en sòl destinat a equipaments i no a pisos, l’Ajuntament ha hagut de cedir. Potser l’Ajuntament hauria d’haver-se pensat abans de vendre’s el sòl urbanitzable durant anys i panys que això tard o d’hora comporta conseqüències, que s’agreujen si a sobre es malgasta el temps i els diners públics per incompetència.
En qualsevol cas, si volem pensar que equivocar-se és humà, el que de totes totes és impresentable és el silenci que guarda l’administració davant de tot allò que no li interessa explicar. Mentrestant, seguirem amb els 45 pisos tancats, i encara ens diran que podem estar contents perquè aquesta resolució no ha afectat altres construccions com el CEIP Mallorca. Cornuts i pagar el beure!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!