XAMFRÀ - Activitats de l'Ateneu Layret

El diari 20 minutos informava la setmana passada del descontrol al voltant de la promoció de pisos protegits de lloguer per a joves ubicada al xamfrà dels carrers Londres i Villarroel. Aquesta promoció, que es composa de 45 pisos (65 segons informava l’anterior Pla d’Actuació del Districte –PAD-, o sigui que n’hem perdut una vintena pel camí) , tot i haver-se enllestit fa més d’un any, es troba bloquejada per ordre judicial ja que el veïnat ha interposat una demanda al considerar que aquesta promoció es va tirar endavant sense tramitar-se el projecte de forma adequada tot incomplint diferents aspectes en relació a les zones verdes, l’alçada de l’edifici així com respecte els materials emprats.

És absolutament surrealista que davant la problemàtica que pateix la ciutat en matèria d’habitatge, ens trobem que l’escassa oferta protegida no tiri endavant degut al fet que s’incompleixi la normativa municipal, i que aquest incompliment provingui per part de la mateixa administració que la dicta. Si bé el cas encara resta pendent de sentència, fins al moment això ha suposat que aquests pisos no entréssin en els macabres sortejos de pisos protegits que d’uns anys ençà ve realitzant l’administració municipal dins d’un pla que havia de suposar la construcció de fins a 4000 pisos en 5 anys, unes xifres que encara avui no s’han assolit i que són del tot insuficents per a facilitar l’accés a l’habitatge a la ciutat.

Pel veïnat de l’Eixample, aquest fet encara és més greu en tant que suposava una tercera part de les promocions previstes al districte, i de forma més concreta, la única que afectava al barri de l’Esquerra de l’Eixample, un dels més poblats de la ciutat (encara que actualment s’hagin inventat la partició en dos barris). El Patronat Municipal de l’Habitatge de la ciutat, així com l’empresa mixta ProEixample que opera al districte, haurien de rendir comptes sobre aquesta situació de la qual no hem vist donar-ne cap tipus d’explicació, ni tan sols quan aquesta promoció de pisos va desaparèixer de la nit al dia del sorteig celebrat ben aviat farà un any.

A més a més, aquesta patinada s’ha de sumar al seguit de despropòsits al voltant d’aquestes promocions anomenades 10 HJ, construïdes en sòl destinat a equipaments com a via per a abaratir-ne el cost i que sols són per a cinc anys. Allà on les associacions veïnals s’han fet fortes reclamant equipaments en sòl destinat a equipaments i no a pisos, l’Ajuntament ha hagut de cedir. Potser l’Ajuntament hauria d’haver-se pensat abans de vendre’s el sòl urbanitzable durant anys i panys que això tard o d’hora comporta conseqüències, que s’agreujen si a sobre es malgasta el temps i els diners públics per incompetència.

En qualsevol cas, si volem pensar que equivocar-se és humà, el que de totes totes és impresentable és el silenci que guarda l’administració davant de tot allò que no li interessa explicar. Mentrestant, seguirem amb els 45 pisos tancats, i encara ens diran que podem estar contents perquè aquesta resolució no ha afectat altres construccions com el CEIP Mallorca. Cornuts i pagar el beure!