He acudit aquest matí a la concentració dels treballadors en vaga al centre de producció de programes de RTVV a Burjassot. Només dos consellers hem anat a manifestar-los la solidaritat davant l’ERO que suposarà l’acomiadament de més d’un miler de treballadors. La direcció ha amenaçat els treballadors en desallotjar-los a la vesprada si tornaven a xiular i passaven per la redacció d’informatius. Tota una provocació. El director general, José López Jaraba, no ha volgut rebre els dos consellers que hem pujat per a “saludar-lo”.
Els primers a ser “regularitzats” haurien d’haver estat els directius que han balafiat els diners de tots els valencians amb la compra de programes mediocres que hem pagat a preu d’or, els directius que han menyspreat l’experiència i capacitat dels professionals de la casa, els directius que han enfonsat la indústria audiovisual valenciana, els directius que han liderat la manipulació informativa, la degradació en les relacions laborals –cas del procés a Vicente Sanz per presumptes abusos sexuals a treballadores- i, encara més, el cas gravíssim de l’anterior Director General, Pedro García, que avui ha comparegut davant l’Audiència Nacional per la seua implicació en el cas Gürtel i la corrupció econòmica per la visita del Papa.
El Partit Popular no vol assabentar-se que el problema no són els treballadors, sinó els directius que ells han posat al capdavant de RTVV, el model de ràdio i televisió que han practicat i practiquen en el qual els criteris de subordinació als interessos de partit i a la seua xarxa clientelar d’amics i beneficiats va sempre per davant de l’interés col·lectiu, del fet d’oferir una bona televisió al servei del conjunt de la ciutadania.
Ara, quan anuncien una nova llei per a la radiotelevisió valenciana, pretenen donar-se un xec en blanc per a continuar dilapidant els diners dels valencians i manipulant l’opinió pública. No seria d’estranyar que si aconsegueixen dur endavant aquesta llei, els mateixos treballadors que ara volen despatxar tornen a treballar a RTVV, però, ara, a través de les empreses filials, amb salaris molt més baixos i en condicions de precarietat laboral, per a fer exactament el mateix treball i al mateix lloc.
Tota una burla als drets laborals i a l’experiència professional guanyada amb l’esforç d’anys de dedicació. Una gran burla al dret dels valencians a una televisió pública, en valencià i de qualitat.
Aquest és el context general en què s’ha produït la vaga avui mentre l’ex-director general, Pedro García, compareixia davant l’Audiència Nacional. Els treballadors i treballadores que s’han desplaçat a Madrid per denunciar la situació que pateixen ens han mantingut informats del que s’anava produint. Hem pogut sentir en directe les declaracions de Vicent Mifsud, president del comitè d’empresa, a la premsa concentrada a les portes de l’Audiència. Salut Alcover, vicepresidenta del comitè, ens ha descrit l’ambient i ens ha donat la relació de les televisions i agències que havien acudit amb les càmeres -TVE, Tele5, TV3, Efe, Europa Press. Una vegada més, incomplint l’obligació d’informar als valencians, Canal 9 no ha considerat oportú parlar d’un fet gravíssim com és la corrupció del seu anterior director general, al qual s’acusa d’haver-se embutxacat mig milió d’euros i haver-ne desviat molts més per a la trama Gürtel.
La sorpresa, en acabar les dues hores de vaga del matí, ha estat que la direcció ha reclamat un reunió urgent amb el comitè de vaga, a la qual no es podien negar sota el perill de ser expedientats. Els treballadors, nerviosos, preocupats i cansats de les fastigoses pressions de la direcció ens han demanat que els acompanyàrem per ser testimonis de la reunió i perquè així es moderarien una mica.
He pogut comprovar de primera mà l’arrogància i el menyspreu dels directius de la televisió que paguem tots i usa el PP com millor li convé. Òbviament, tots tres capitostos parlaven en castellà. Han comunicat als representants dels treballadors que, si tornaven a fer la passejada amb xiulets per dins de les instal·lacions, a la vesprada serien desallotjats. Supèrbia macarrònica contra els febles. Deien, sense res que ho avalés, que els que estaven treballant s’havien sentit molestos. Posaven cara de pòquer quan se’ls recordava l’amenaça d’acomiadament que tenia en un ai a la majoria dels treballadors. Fins i tot, amb molt de cinisme, s’han atrevit a dir que ells també són treballadors.
Quan hem pujat a la vuitena planta per a “saludar-lo” i fer-li un escoltet. S’ha limitat a refugiar-se, com fa sempre, amb l’excusa que estava reunit.
Un episodi més de la lamentable situació que patim al País Valencià amb una televisió segrestada pel PP i dirigida per un periodista de Madrid, ex de l’ABC, que moltes vegades tinc la sensació que no entén ni vol entendre res del que li diem. Quan l’acabe de destrossar, se’n tornarà per on ha vingut i fins i tot li donaran alguna medalla, com ara, un càrrec a la RTVE que preparen.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És indecent l’extorsió a la que estan sotmetent els i les treballadores de RTVV. Espere que es puga aturar aquesta gentola i que algun dia puguen estar on els pertoca: a la presó.