ÚLTIMA HORA: Aquest matí s’ha reunit el Comitè d’Empresa i ha acordat per unanimitat rebutjar la darrera oferta de l’empresa. Tot i això es manté un alt nivell d’incertesa quant al resultat final, molta desconfiança del que faran finalment els sindicats grocs i el temor que el Consell de la Generalitat acabe acceptant diumenge a la vesprada la darrera oferta del Comitè amb les conseqüències polítiques i socials que això tindria.
Aquest cap de setmana s’acaba el període legal de negociació entre el Comitè d’Empresa i la representació de l’empresa per a l’ERO d’extinció com a resultat del decret de tancament de RTVV que va publicar el DOCV de 28 de novembre de 2013, després d’una infame sessió de Corts -27 de novembre- en què el PP en solitari va aprovar la derogació de la llei que ells mateixos havien impulsat l’any anterior, tot posant punt i final a 24 anys de radiotelevisió pública valenciana.
Després de les greus errades per supèrbia i incompetència en el primer ERO que fou declarat nul pel TSJ –tot un descrèdit per al despatx d’advocats Garrigues-, sembla que KPMG n’ha aprés la lliçó i treballa per tal de, si més no, mantenir una aparença de ‘negociació’ que els permeta pledejar davant l’Audiència Nacional amb alguna possibilitat d’èxit. Tanmateix, continua havent-hi un seguit de qüestions no resoltes ni aclarides que enterboleixen tot el procés i que posen en qüestió la bona fe de l’empresa i dels qui negocien en el seu nom.
Per començar, no està clar el motiu del cessament de l’activitat, perquè si es tracta de la nova RTVV SAU no hi ha motius econòmics per tancar, atès que la nova empresa estava sanejada i els deutes s’havien quedat en l’empresa a extingir que no tenia personal i per tant no demanava cap ERO. Aquesta és una qüestió clau perquè pot tombar qualsevol estratègia si no es justifica la necessitat de l’ERO més enllà de l’enrabiada d’un president inestable i irresponsable en la seua mediocritat.
En segon lloc, igual com feren al primer ERO, encara no sabem amb noms i cognoms la integritat total del personal que se suposa que treballava a RTVV, ni tan sols la quantitat exacta. Hi ha sospites fonamentades de persones incloses sense ser treballadores de RTVV, a l’estil dels ERO d’Andalusia, a més de personal de confiança que hauria d’haver cessat en dimitir el director general que els va nomenar. Sembla que els sindicats no han aconseguit claredat en aquest assumpte que pot embrutar la legalitat del procés.
L’estratègia de l’empresa s’ha centrat a anar incrementant l’oferta econòmica a la part treballadora per tal de justificar una certa bona voluntat negociadora en cas de plet. No hi ha hagut cap cessió pel que fa als intents del Comitè perquè es parlés de les possibilitats de reobertura. Ací la posició és absolutament tancada sense cap justificació més enllà de la decisió política d’un president enrabiat amb el suport d’un partit que s’ha corromput al vell estil franquista de disposar de bens i persones. L’oferta final de l’empresa ha estat de 34 dies per a tots els treballadors amb un límit de 30 mensualitats. També es planteja una indemnització addicional de 6.000 euros per a aquells que cobren menys de 35.000 euros i de 3.000 euros per als que superen aquesta quantitat. Els treballadors inclosos entre els 45 i els 55 anys rebrien altres 2.500 euros i també rebrien 2.500 euros els treballadors amb una discapacitat. Són 83 milions d’euros en total. El quaranta per cent del pagament es diferiria al primer trimestre de 2015.
El Comitè d’Empresa ha presentat una proposta de 86 milions i mig d’euros que té la unanimitat de tot l’òrgan de representació de treballadors. “És la primera vegada en 27 dies que una de les parts ha presentat una oferta per escrit i detallada al cèntim sense que l’empresa s’haja dignat a contrastar partida a partida. La direcció de l’empresa l’ha rebutjat al·legant que no pot arribar a esta quantitat”, han insistit des de la Intersindical Valenciana. Així doncs, en aquest moment, només tres milions i mig, separen una oferta de l’altra, tot i que l’empresa planteja que, en el cas que no hi haja unanimitat sindical per acceptar la seua darrera proposta, tornarien a la proposta inicial de 24 dies i un màxim de 20 mensualitats.
En aquest moment la situació és extremadament delicada. De moment els sindicats previsibles CSIF i USO accepten la proposta de l’empresa i són favorables a signar l’acord. També s’ha afegit a aquesta posició la UGT, tot trencant la unitat que havia mantingut des de l’anterior ERO amb els altres sindicats de classe. Així doncs, el Comitè d’Empresa es troba dividit entre els que volen signar, agafar els diners i permetre que desaparega RTVV i els que s’hi neguen; CCOO, Intersindical i CGT. Sembla que aquests tres sindicats mantindran la negativa i que per tant hi haurà conflicte col·lectiu. La pregunta quant a açò és si UGT anirà al conflicte de part de l’empresa, CSIF i USO o encara està a temps de rectificar.
D’altra banda, potser hi ha massa treballadors que –enterbolits per anys de terrorisme psicològic, plens de por a més perdre- només veuen la suposada bona oferta, com si es pogueren fiar de qui els ha dut a la situació en què es troben, com si tingueren la certesa que pagaran allò que prometen per a 2015, com si els treballadors hagueren de finançar un govern balafiador i corrupte. Alguns fins i tot cauen en la trampa de reclamar un referèndum, instigat pels sindicats grogs entre els treballadors, per veure si accepten la proposta de l’empresa. Per què no fer un referèndum per veure si els treballadors volen que es reòbriga RTVV i es negocie un nou ERO d’acord amb el que va dictar el TSJ?
En qualsevol cas, si no hi ha conflicte col·lectiu i s’accepta la darrera oferta de l’empresa, RTVV es pot donar per morta, el PP hauria vençut, ens hauria vençut, de moment, a tots els valencians en privar-nos del dret a la informació i la comunicació en la nostra llengua, en arrabassar-nos l’únic mitjà públic de què disposàvem. I els treballadors, en signar i cobrar renunciarien a qualsevol dret en el cas d’una nova radiotelevisió pública. Deixarien de ser treballadors de RTVV per sempre.
Confiem que el seny, el compromís amb la societat valenciana i l’amplitud de mires de futur no ho permeta.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!