Ens trobem davant d’un avantprojecte sense garanties normatives de compliment, mediocre formalment, ple de redundàncies retòriques, construït retallant i enganxant allò que convé de les diverses lleis audiovisuals vigents a d’altres comunitats autònomes, tot evitant alhora els aspectes garantistes que en aquelles es contenen (Consell Audiovisual, Consell Assessor, Comitè de Redacció, etc).
En suma, el partit del govern pretén autoconcedir-se un xec en blanc per fer i desfer en funció dels seus interessos de control de l’opinió pública i d’afavorir la pròpia xarxa clientelar.
La llei es justifica sota tres principis:
1. Delimitació dels objectius generals de la funció de servei públic.
2. L’establiment d’una organització suficient i necessària
3. La implantació d’una gestió basada en criteris de transparència
D’aquesta manera s’hi pretén justificar la separació de les activitats de servei públic d’unes altres –de negoci- i l’establiment de diferents sistemes de finançament i comptabilitat segons que es tracte de servei públic o d’altres activitats. L’ambigüitat posterior quant a la delimitació de les dues àrees d’activitat –de servei públic i de negoci- permet una gran discrecionalitat, manca de transparència, possibles comptabilitats ‘comunicades’ i l’arbitrarietat dels gestors quant a l’assignació de continguts de programació a un o altre tipus d’activitat.
Diu l’avantprojecte que les principals aspiracions de la norma són:
1. Incidir i aprofundir en la funció de servei públic
2. En el foment de la producció i continguts valencians
3. En l’emissió de continguts de qualitat, creatius i innovadors.
No sembla que l’actuació de RTVV fins ara permeta confiar en la realització d’aquestes aspiracions. Quant a la funció de servei públic, és ben coneguda la manipulació, el groguisme i la mediocritat dels informatius i alguns segments de la programació, així com el retrocés en l’ús del valencià en la programació en general. Pel que fa al foment de la producció, RTVV ha aconseguit destruir la pràctica totalitat de la indústria audiovisual valenciana, tot afavorint unes poques productores ‘amigues’ i productores forasteres, preferentment de Madrid. Quant al punt 3, les seues emissions es caracteritzen majoritàriament per tot el contrari i els espectadors valencians fa temps que no la miren, tal com reflecteixen els baixos índexs d’audiència.
Al pdf que adjunte podeu llegir l’informe complet sobre l’Avantprojecte de Llei de RTVV
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!