Que gent cansada de no tenir ni futur ni present, que veuen que el sistema financer –aquella colla de lladres que ens ha abocat a tots a la misèria econòmica, tot augmentant les seves riqueses privades, personals i corporatives– no és ni denunciat, ni tant sols qüestionat, sinó ben al contrari, és ‘salvat’ amb el diner públic que ens esgarrapen a tots nosaltres… fes el ‘paripé’ d’anar marxant mansament darrera uns ‘líders’ ineficaços, incompetents o venuts?
Que després de rebre per tots cantons, fa pocs mesos a Plaça Catalunya portant-se bé, resistint seguts a terra amb les mans enlaire, per part d’una policia sense identificacions, que deia ‘– O els aterroritzem o no els treurem d’aquí‘, i, clar, seguint la lògica dels seus caps, van aterroritzar a cops de porra llavors i que, aquest cop, venia ben a punt per a usar fins a gasos lacrimògens… tornessin a asseure’s a terra a esperar que els atonyinessin?
Que no s’organitzessin mínimament?
S’ha de ser molt inocent, molt ingenuu o molt fals per a demanar que callem, rebem i petonegem culs, mansament.
No vaig anar a cap manifestació. En vaig tenir més que prou veient l’actitud de la urbana al migdia, a Plaça Orfila, tirant per terra un xicot andreuenc, emmanillant-lo, i enduent-se’l detingut. Potser és que era dels que fa ball de bastons, sí, sí, a la Bastonera de Sant Andreu, i això els va semblar perillós i violent… Però crec pel que vaig poder seguir que això pot anar encara a més, amb més gent emprenyada i amb resultats més agressius encara.
Què és el que esperaven del desencís i la ràbia de les persones que ens sentim estafats i agredits constantment?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Guaita que han dit els d’Europa, que la vaga no va tenir prou força com per a que el govern dels espanyols canviï la seva reforma laboral. Potser perquè massa es van conformar amb manifestacions pacífiques i, per les urnes, ja sabem a qui van escollir.
No dic que s’hagués de fer el que es va fer, ni que quedi justificat per la pròpia violència del sistema, però certament no m’extranya que hi hagi qui cregui que potser amb urnes cada quatre anys i manifestacions pacífiques i summisses cada quan unes centrals sindicals, que sembla que vulguin mantenir privilegis funcionarials, es dignin a convocar-les, no n’hi ha prou, si més no, no en tinguin prou i decideixin un altre tipus de lluita.
Dec ser temerari.
xagori