Bloc-StAP

el bloc de la WEB STAP

30 de març de 2012
Sense categoria
3 comentaris

Violents, brètols …? i, doncs, què s’esperaven?


Que tots els joves, i fins i tot els no tant joves, seguissin mansament la mena de processor dels sindicats ‘majoritaris’?

Que gent cansada de no tenir ni futur ni present, que veuen que el sistema financer –aquella colla de lladres que ens ha abocat a tots a la misèria econòmica, tot augmentant les seves riqueses privades, personals i corporatives– no és ni denunciat, ni tant sols qüestionat, sinó ben al contrari, és ‘salvat’ amb el diner públic que ens esgarrapen a tots nosaltres… fes el ‘paripé’ d’anar marxant mansament darrera uns ‘líders’ ineficaços, incompetents o venuts?

Que després de rebre per tots cantons, fa pocs mesos a Plaça Catalunya portant-se bé, resistint seguts a terra amb les mans enlaire, per part d’una policia sense identificacions, que deia ‘– O els aterroritzem o no els treurem d’aquí‘, i, clar, seguint la lògica dels seus caps, van aterroritzar a cops de porra llavors i que, aquest cop, venia ben a punt per a usar fins a gasos lacrimògens… tornessin a asseure’s a terra a esperar que els atonyinessin?

Que no s’organitzessin mínimament?

S’ha de ser molt inocent, molt ingenuu o molt fals per a demanar que callem, rebem i petonegem culs, mansament.

No vaig anar a cap manifestació. En vaig tenir més que prou veient l’actitud de la urbana al migdia, a Plaça Orfila, tirant per terra un xicot andreuenc, emmanillant-lo, i enduent-se’l detingut. Potser és que era dels que fa ball de bastons, sí, sí, a la Bastonera de Sant Andreu, i això els va semblar perillós i violent… Però crec pel que vaig poder seguir que això pot anar encara a més, amb més gent emprenyada i amb resultats més agressius encara.

Què és el que esperaven del desencís i la ràbia de les persones que ens sentim estafats i agredits constantment?

imatge de 29/03/12 i següents

  1. Potser jo no tinc ni futur ni present però afortunadamente per la resta de ciutadants encara sóc dels que pensa que la ràbia i el poder popular es demostra a les manifestacions pacífiques i a les urnes, el que va passar l’altre dia al centre de Barcelona és una simple bretolada, obra d’entre d’altres d’algún marginat social (que va camí de continuar sent-ho) o d’un simple grup d’idiotes, buscar una justificació a les seves actituds és com buscar una agulla en un paller i esperar que aquest tipus d’elements ens condueixin a la pau i la justícia social representa una enorme temeritat.
  2. Llegit als diaris de París a finals dels 70. El servei d’ordre de la manifestació porta a comissaria 2 brétols pel seu comportament propi de vàndals. En fer l’entrega s’aclareix que els gendarmes son companys de treball del esvalotadors.
  3. Mira xr/92, gràcies per llegir el que se’m va ocorrer escriure i per fer-hi un comentari. Bo i dit això, no creus que potser et podies haver estalviat les qualificacions insultants?

    Guaita que han dit els d’Europa, que la vaga no va tenir prou força com per a que el govern dels espanyols canviï la seva reforma laboral. Potser perquè massa es van conformar amb manifestacions pacífiques i, per les urnes, ja sabem a qui van escollir.

    No dic que s’hagués de fer el que es va fer, ni que quedi justificat per la pròpia violència del sistema, però certament no m’extranya que hi hagi qui cregui que potser amb urnes cada quatre anys i manifestacions pacífiques i summisses cada quan unes centrals sindicals, que sembla que vulguin mantenir privilegis funcionarials, es dignin a convocar-les, no n’hi ha prou, si més no, no en tinguin prou i decideixin un altre tipus de lluita. 

    Dec ser temerari.

    xagori

Respon a Joan Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!