Bloc-StAP

Tot i que Europa ens ha ben fotut en prou ocassions, deixant-nos penjats en mans de borbons i francos quan s’havien compromès a fer costat al poble català i a la legalitat democràtica, en aquesta excepcional ocasió això és ben improbable.

Ara som Europa, som Unió Europea. Ara no ens defensem amb les armes de l’agressió espanyola. Ara el perillós per a nosaltres “ejército español” no va per lliure, forma part de l’OTAN.

Ara exigim el nostre dret, reconegut per l’ONU, a decidir el nostre futur, la nostra independència, depositant paperets a unes urnes i sumant els que diuen que volem ser un país democràtic dintre la Unió Europea a la qual pertanyem. Un país democràtic i independent d’aquest altre país que porta d’ençà els “Reyes Católicos” fent-nos la gitza, espoliant-nos, aplastant-nos culturalment.

Ara només ens podrà fer fotre la nostra por. Una por no se sap ben bé a què. Una por acumulada al llarg dels segles, interioritzada per molts. Una por destructiva si no li plantem cara. Plantar-li cara a la nostra por irracional és molt més senzill que fer-ho a exercits, canons, tancs i avions de combat, evidentment.

Sí, ja sabem com les gasten els veïns de ponent. Anulen furs i institucions; esquarteren el territori; prohibeixen la llengua; enganyen (“apoyaré el estatuto que salga del Parlament…”); riboten, aigualeixen i recorren als seus tribunals; entorpeixen lleis i ressolucions europees; prenen acords que ens afecten directament ben en contra del que ens interessa mínimament. I així seguirà sent mentre formem part del seu estat, però només mentre formem part del seu estat.

I si la pròpia por no ens ho impedeix, aquesta vegada deixarem de ser una part d’ells forçosament i forçada.

Ara, ben aviat, el 24 d’octubre sembla ser, si tots, si més no la majoria, deixem el paperet a l’urna amb el vot per a una coalició que es comprometi a proclamar la Independència des del Parlament, iniciarem el camí irreversible cap a ser nosaltres, només nosaltres, dins el marc democràtic de la Unió Europea, els que decidirem i farem el que ens sembli convenient per als nostres interesos d’aquí en endavant.

Perquè és clar que, tots els que estan organitzats o s’estan organitzant políticament a hores d’ara, es presentaran units. Perquè només això és el que poden fer, perquè només això és el que en aquest moment es pot i s’ha de fer. I segur que és el que acabaran fent. El moment històric que ens ha tocat viure no admet egoïsmes, personalismes ni collonades.

Por? Por a deixar un paperet a una urna? Ui! Sí, quina por.
Qui ha dit por? Pit i pebrots! Canya!

Publicat el 5 d’agost 2010