Bloc-StAP

Al Parlament ja la van muntar per a arribar a una ‘declaració unitària’ que fotia frisança per la fluixera que desprenia. Al “Congreso de los Diputados” ho han fet pitjor encara, hi han escenificat un altre sainet conegut… “-no t’estimo… ni jo tampoc a tu, elis, elis”. Déu n’hi do!

No n’aprendran mai. Ni que centenars de milers de ciutadans patriotes els hi cridin esgargamellant-se uns dies abans.

Anem parant l’orella i afinant la vista, oi?

N’hi ha uns altres, els ‘nous’, que sembla que tenen el cap més ben posat sobre les espatlles i hi van anant. De l’important, i marejador, nombre de sigles d’organitzacions que avancen cap a la independència n’ha sortit una proposta imprescindible i que sembla seriosa: “-anem-hi junts o ens la tornarem a fotre”.

Solidaritat Catalana per l’Independència l’han anomenat els proposants. Sona prou bé.

Ara s’ha d’anar avançant i sumant. Si més no han d’anar-ne parlant i configurant un programa i unes llistes. Cal que els que acabin demanant-nos el vot a la tardor tinguin clar que el que és important, ara com ara l’únic que és important, és el país, la nació, i ens ho transmetin. Després, bo i proclamada la independència des del Parlament, convocat el referèndum que ho sancioni, redactada la Constitució Catalana i refrendada, ja tindran temps d’explica-nos què tenen de diferent i de bo cadascuna de les seves propostes particulars.

Seguim afinant la vista i parant l’orella, que hi estem anant.

Publicat el 20 de juliol 2010

Crida a la Solidaritat Catalana per la Independència
Ens criden
La crida a la solidaritat independentista rep les primeres respostes
Els partits catalans trenquen la fràgil unitat de la resolució del parlament