Bloc-StAP
el bloc de la WEB STAP
Snob dutxa diària
La reacció que acostuma a donar-se quan algun cop comento que no em dutxo cada dia és com si estigués cometent una agressió a l’entorn, un pecat que m’hauria de dur, si existís, de pet cap a l’infern… una marranada!, vaja.
La meva feina consisteix en força hores d’ordinador i alguna passejada tranquila pel poble visitant comerços i amics, xerrant i, si de cas, discutint o argumentant. Ni a l’estiu això em fa suar gaire. Molts dels que conec no fan massa esforços físics més.
No tinc, ni de bon tros, sexe salvatge cada dia, ni sexe mansoi, porto camí de ‘ni sexe’. És a dir, això tampoc em fa suar gaire, si més no sovint. Molts dels que conec tenen més sexe que jo, ves! sort que tenen! però molt esporàdicament salvatge, més aviat tenen sessions de sexe de tant en tant, o quan toca.
La majoria de persones, doncs, ens embrutem poc i suem moderadament tirant a no gaire i sobretot quan fa calor. No em refereixo pas als estibadors del port, o als ‘butaners’, mossos de magatzem de segons quins magatzems, o als paletes, o als pagesos… parlo d’una bona majoria de gent que, en aquesta societat de serveis que ens ha tocat viure, sense ambients polsosos o massa bruts, que no n’hi ha massa, no arriben al cap del dia bruts, ni suats, ni tant sols rebregats, però s’han de dutxar sí o sí …” -coi! només faltaria!“
Dutxa oberta, aigua avall, xampú, gel de bany, esbandida, clara, transparent tret de l’escuma dels sabons… ” -oh! que net ‘he quedat’!“. Si ja ho estava, de net, abans de tot el consum d’una aigua potable que és un bé ben escàs, quasi nul segons a on. I car! Caríssim econòmicament pels que vivim a aquest ‘ric primer món’.
“-No sé què tinc. Em fa picor la pell. I mira que el gel de bany és suavitzant, hidratant, condicionant… i hi ha dies que em dutxo dues vegades.” Potser sí que sigui totes aquestes coses. El que és segur, segur, és una barreja de productes químics. I el que fa segur, segur, és eliminar els olis i greixos que la pell del cos humà desprèn per a protegir-se. Fa ‘bona olor’, això sí veus.
Ja pot ser que m’hagi deixat influir per aquella monja de Montserrat que, si en alguna cosa creu, té ben clara i ens instrueix sovint, són les entabanades i males pràctiques dels laboratoris farmacèutics (!). I, només que tingui una petita part de raó, si els laboratoris farmacèutics fan el que fan per a guarir-nos, no ho oblidem, de microbis, bacteris i virus, incidint directament en la nostra salut, que no han de fer els laboratoris cosmètics? Mama, por!
Vaig arribar ja fa algun temps, després de passar-me anys de dutxa diària, a la conclusió que fer-ho, dutxar-se cada dia, és un snobisme induït. Acceptat massivament i que no admet discussió ni programació racional: cal dutxar-se cada dia! I s’ha acabat! Per higiene, per respecte als demés, per modernitat… sí (?), potser sí, però induït per laboratoris, companyies d’aigua, fabricants de tavalloles, d’estoretes de bany… quan falta, el què es diu falta, cada dia del món, amb prou feines ens en fa quasi mai.
No sé pas com ens ho feiem fa anys, quan el costum era la dutxa de dissabte. I no només pels sedentaris, uns quants amics de joventut que treballaven a tallers, magatzems i fàbriques, es dutxaven dissabte, com tothom. Vaja ni això, que per aquells temps ni massa dutxes hi havia, un cubell de zenc, aigua escalfada en una olla i sabó “Lagarto”. També he de dir que els viatges en metro eren al·lucinants, de vegades psicodèlics quan un paio alçava el braç per agafar-se a la barra i te’l passava pel davant, tot apropan-te aquell centre emissor de tuf que ell ni deia aixella.
Potser que entre poc i massa. Cadascú sap quan es sent brut. De vegades hi ha a qui pot costar-li un pèl i se’n adonen abans els altres a cop de nas. Però dia sí, dia no, habitualment és suficient i si passen tres dies, doncs no passa res. I les reserves d’aigua, la nostra pell i les nostres butxaques ho notaran, o ho notarien, de ben segur.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!