Sant Andreu de Palomar, el meu poble


 Potser l’encapçalament d’aquest bloc sobti a alguns, enutgi a altres o cansi als que m’han sentit defensar-ho de fa força anys. Potser, però, algú hi estigui d’acord.


 D’ençà que aquell emperador romà anomenat Claudi va acabar l’aqüeducte que havia de subministrar de bona aigua al nou assentament que anomenaven Barcino, que hi ha persones que viuen organitzadament a aquest tros de Catalunya.

Abans d’això ja n’hi havia que hi rondaven, gent del neolític i íbers, que des del seu poble al que avui és Santa Coloma de Gramenet s’hi estaven més o menys habitualment, algunes restes s’han trobat.

Després, aquest lloc va tenir nom: Palomar, ja surt a una escriptura de l’any 991, mira si en fa de temps. No és un nom acastellanat, sinó que colom i palom en les seves versions llatines eren utilitzats indistintament llavors i va ser colom el que es va populartizar amb els anys.


En aquest lloc, Palomar, els cristians van decidir alçar-hi un temple (996) a un dels seus, Andreu de Betsaida, i des de llavors s’anomena Sant Andreu (a qui està dedicat) de Palomar (on està ubicat), de fet l’expresió ‘Sant Andreu de Palomar’ no apareix fins ben entrat el segle XI. Així és, doncs, que no és correcte anomenar Sant Andreu del Palomar, que vindria a ser que l’Andreu de Betsaida estigués en un colomar.

I aquí han anat passant generacions i generacions d’andreuenques i andreuencs (bo i que en realitat ens hauriem d’anomenar ‘palomenques’ i ‘palomencs’) que han tingut aquest tros de món com el seu Poble.

Que deixés de ser-ho va ser una jugada il·legal d’interessos. L’any 1897, concretament el 20 d’abril, el municipi de Barcelona es va annexionar el de Sant Andreu de Palomar, tot i que la Llei vigent en aquell moment només permetia l’annexió d’un municipi per un altre si colindaven i, amb Sant Martí de Provençals pel mig, Sant Andreu de Palomar no colindava de cap manera amb Barcelona. Això algun dia s’haurà de revisar, entre altres raons perquè la gent andreuenca de 1897 va fer mans i mànigues per a evitar l’annexió forçada.

I aquí i així estem de moment. Alguns que són ‘del “barri” de tota la vida’ i altres que tenim Sant Andreu de Palomar per el nostre Poble i, dintre d’aquests últims, alguns que mai n’hi diem “barri” i altres que els costa molt fer l’esforç de deixar d’anomenar-lo així i canviar a l’expressió Poble quan s’hi refereixen.

Publicat el 9 de febrer 2010

El Terme Municipal de Sant Andreu de Palomar
La Història de Sant Andreu de Palomar
Quadre cronològic de Gemma Monter
El 20 d’Abril a Sant Andreu de Palomar

Pàgina Web del poble de Sant Andreu de Palomar

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *