Fòrum Narcís Monturiol

 El ponent va ser el teòleg J.I. González Faus, jesuïta, professor de Cristologia i membre destacat del centre d’estudis Cristianisme i Justícia.

L’Antoni Comín ens el presentà  com un dels quatre o cinc teòlegs més reconeguts de l’actualitat. També l’emmarca dins de la Teologia de l’Alliberament i en va destacar la seva feina a  Cristianisme i Justícia, centre coliderat per laics i del qual en Comín també en forma part. Tot seguit  va esmentar  les múltiples obres escrites per en González-Faus, entre elles : La humanidad nueva. Ensayo  de cristología”  (1974). “Acceso a Jesús” (1979, “Clamor del Reino” (1982) o “Proyecto de herrnano, visión creyente del hombre” (1989). Els seus darrers llibres son “El rostro humano de Dios” i “Otro mundo es posible…desde Jesús”.

El ponent escriu de tant en tant  al diari La Vanguardia. És autor de nombrosos quaderns de Cristianisme i Justícia.

González Faus va  iniciar la seva ponència intentant diferenciar entre ciència i religió.

 Ens va avançar que volia tractar el fet religiós des de diferents vessants. La primera és la ciència

La ciència –va dir- pot arribar a través de l’explicació, de l’empirisme; la religió, en canvi, a través de la comunicació (i en conseqüència dels sentits).

 L’autor esmentà  Anthony Flew i la seva obra “Dios existe”, en la qual basa la seva fe en la ment divina. D’un ateisme consistent  aquest pensador va passar a una fe molt arrelada  basant-la en arguments racionals i interpretant els descobriments de la ciència.

 Faus creu que la ciència no dóna respostes però la religió ha d’explicar-se sense contrariar la mateixa ciència. Fa una analogia amb el  Big Bang.

 Filosofia: Va citar l’ Eugenio Trias i la seva obra “La raó fronterisa” en la qual intenta contraposar la raó il·lustrada contra el pensament religiós. En aquest sentit, Faus va esmentar  a Voltaire que afirmava que Déu  era una evidència però que aquest ésser  no li interessava gens .

 Ètica: “Si Déu no existeix tot està permès”; ho pronuncia el personatge de Fiódor Dostoievski, Ivan Kamarazov, alguns l’accepten com  Nietszche o Sartre , per`o  el tema important és per quines raons tot està permès  o no permès   en el cas que Déu no existeixi.

Per el teòleg, l’ètica és autònoma i té raó suficient per saber el que és bo o no; en canvi l’església parla d’una consciència rectament formada. També esmentà l’Escola de Frankfurt, segons ells sense Déu podem saber que est`a bé i qu`e no , per`o no tenim raó per per fer el bé i més en un món on el mal  triunfa quasi sempre”.

Va fer unes  pinzellades del món clàssic. grec, de Nietszche (esmenta la relació del filòsof amb la dona de Wagner i el seu respecte profund cap a ella) i  que va introduir  el concepte de “sentiment estètic”. La duresa d’aquest món és que acaba triomfant el mal. Kant no necessita a Déu per a que hi hagi moral – moralitat. Reconeix que la imatge de Déu sovint reflecteix la imatge de jutge.

 Estètica. L’afirmació que  la bellesa salvaria el món creu que només anuncia la salvació. O la idea d’una bellesa tacada de sang. Va fer  un repàs també de la teoria de les idees de Plató   segons el qual darrera  la bellesa hi ha alguna cosa més sublim encara.

Per últim va nomenar la mística, les experiències místiques. Parlà de l’experiència de Teresa de Ávila, de la qual cal tenir en compte que va viure durant el segle XVI.

Va parar esment en concret en el cas de Simone Weil, filòsofa i mística francesa, de gran sensibilitat  i compromís social, que va estar a la guerra civil espanyola ,  crítica amb l’ stalinisme i la socialdemocràcia i que va esdevenir una cristiana heterodoxa. Com a últim apunt estètic, ens va dir  que Sant Francesc d’Asís parlava de puresa, no de bellesa.

Tot seguit, Gonzalez Faus va  introduir una sèrie de conclusions sobre el fet religiós. Ell creu que som una pregunta constituïda, amb una expressió curta però que clama per una resposta. “Oient de la paraula” (un teòleg). Buscadors /passió (més i més). Sartre: l’home és una passió inútil. Som o no som una passió inútil.

Per ell el cristianisme és una resposta a aquesta pregunta. Trobar a Jesús. La Bíblia mai no defineix a Déu. Només posa com exemple una carta de Joan: “Déu és amor”.

També va comentar el relat de  Dant a  la Divina Comèdia  del  qual destaca la frase final: “Perdut en el camí de la vida”.

Cristianisme i modernitat. Llibertat, igualtat i fraternitat. Joan Pau II, són paraules cristianes. Absència d’igualtat. L’escàndol d’aquest món.

González Faus va  considerar, en un breu repàs històric, que les conseqüències de la Revolució francesa han estat nefastes per la humanitat des d’un punt de vista de valors: “la llibertat s’ha convertit en una llibertat per l’autoafirmació, trenca la fraternitat i va contra la igualtat.    

 La modernitat, sense les arrels cristianes, no va enlloc .

Debat posterior a la ponència :

–   Van intervenir en el debat 7 persones de les  quals 4 dues vegades   per tant 11 o 12 intervencions.

– Temes :

·         El debat sobre la dualitat del TU , brillanment exposat per en González-Faus , amb dos aportacions des de l ‘agnosticisme o del cristianisme heterodox;

·         Dues intervencions sobre el qüestionament des de l’ateisme respectuós del paradigma humanístic : Llibertat , Igualtat i Fraternitat  molt ben assumit teològicament per en Faus

·         Un dels presents  va fer una petita anàlisi històrica  sobre el paper de l’ Església espanyola i gran part de la catalana ( Gomà etc..) en el Alzamiento Nacional i la repressió de la post- guerra.

·         La mateixa intervenció – entenem  que des de l’ ateisme- va denunciar l’oblit encara actual dels capellans màrtirs republicans – fonamentalment del País Basc

·         Finalment vam escoltar  el relat d’un assistent d’una experiència mística des de l’agnosticisme.

Va ser molt interessant que,  en un tema tant profund i tant arrelat a l’ànima de cadascú com és aquest,  5 persones – davant d’alguns assistents que ni tant sòls coneixien  – es  van manifestar amb els seus discursos  com , per ordre alfabètic ,agnòstics, ateus , o cristians creients.

El contingut de la ponència ser“a publicat aquest any a Quaderns de cij, amb el títol : ¿Déu?

FNM , 16 d’abril de 2014