Fòrum Narcís Monturiol

Raimon té tot el dret a tenir una opinió personal sobre la independència de Catalunya i a expressar-la on vulgui, quan vulgui i com vulgui.

No tinc prou informació per jutjar les seves reflexions sobre el País Valencià i Ses Illes, , bé que considero una hipòtesi raonable l’augment dels demagogs “ blaveros” front un “hipotètic Estat Català imperialista”.

Amb independència de la posició d’ en  Raimon en el debat, només  vull afegir  que valoro la  seva  trajectòria , com un referent molt alt  de la cultura del meu país  i de la lluita antifranquista.

Si una cosa caracteritza a la societat  catalana, a diferència de l’ espanyola – o la de Castella- , és que nosaltres som una societat plural, amb trets en general tolerants , de respecte a l’altre i de sensibilitat  democràtica, mentre que a Espanya impera cada vegada més el pensament únic, amb el que a vegades alguns politòlegs espanyols han qualificat de democràcia de baixa intensitat. Aquesta  malaltia   també afecta a bona part  dels diputats que seuen al  “ nostre  Parlament” , i  incideix sobre  la  societat civil  catalana .

En aquest contetx, quan llegeixo segons quins comentaris a la xarxa , em pregunto si realment la gent que venim  de l’esquerra federalista, confederalista  o independentista  entre tots ens estem bevent l’enteniment. 

Observo i em preocupen els moviments de Federalistes d’Esquerres, on hi ha persones amb qui havia compartit militància política; puc no estar amb els seus plantejaments, però tenen tot el meu respecte.

Des del  meu Sí Sí   a l’ improbable referèndum ,   m’indignen aquells nacionalistes catalans  – és  diguin de centre-dreta o  d’esquerra – que han insultat  a  les xarxes sense cap escrúpol  al cantant i  intel·lectual de  Xàtiva.

No em costaria gaire esquivar-li la mirada a algú que emboirat pels efluvis d’un “ independentisme quasi religiós “  consideres  botiflers  a  homes i dones com en  Serra i Moret, en Joan Comorera, na Lina Odena, en Joan Sales na Mercè Rodoreda, en Pere Calders o en Salvador Espriu.

Diu  Raimon en  una bella i vella cançó: Qui ja ho sap tot que no vingui a escoltar-me que no vingui a escoltar-me.

Xavier