Fòrum Narcís Monturiol

Sovint, quan es parla de la necessitat de regeneració democràtica de les nostres institucions,   les converses  a la ràdio i els articles de la premsadigital  o de paper fan referència a la necessitat de renovació dels  partits polítics o de la introducció de canvis en les lleis electorals. Pocs analistes,ara em ve a la memòria  en Joan Subirats, introdueixen a Catalunya temàtiques relacionades amb la democràcia de base, la participació social i en definitiva la democràcia de la ciutadania.

 La democràcia de laciutadania i per la ciutadania no ha d’anar al meu entendre contra lademocràcia formal, però si que ha de generar idees i elaborar propostesalternatives a l’hegemonia de l'”imperi” financer, fent pedagogia alhora entre la població de la pèrdua de poder real sobre l’economia dels Estats- Nació i per tant de la necessitat de reformar-los. 

En aquest escenari de l’hegemonia del capital financer i del es multinacionals,  els catalans  en general i  sobretot la part de la ciutadania social i ambientalment més arrelats  al territori  no hem de tenir dubtes alhora  de sentir-nos còmodes  i actuar  en el marc legal de la UE, oblidant-nos  del marc de l’Estat Espanyol  que  té unes estructures envellides o poc reformades durant la transició; en són un cas palès  les ” ConfederacionesHidrográficas” encapçalades per la “CH del Ebro”.

Feta la introducció intentaré explicar-vos una experiència modesta, però lúcida de democràcia participativa a Catalunya apareguda al voltant de diverses lluites per un bé comú del planetaTerra:  l’Aigua.

La Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua (XNCA) va nàixer a la pràctica l’any 2001 però abans molts moviments ecologistes  en van ser els seus precedents. Cal citar, al meu entendre , la lluita de la Coordinadora Antitransvasament (embrió de la  Plataforma de Defensa de l’Ebre- PDE) durant els anys vuitanta del segle passat i la Cimera d’Albons de maig del 2000 on els grups que formaren la Plataforma d’Oposició als Transvasaments apostaren per la Nova Cultura del’Aigua i s’oposaren al transvasament del Roïna.

Posteriorment la publicació del” Plan Hidrológico Nacional” al setembre de 2000 en època de govern del PP,  amb el Transvasament del Ebre com obra prioritària, va encendre la flama a les nostres Terres de l’Ebre i  les consignes   No al Transvasament, Ni una gota, ni una gota, ni una gota més o la més tardana: Per una Nova Cultura de l’Aigua: No al Transvasament de l’Ebre, van inundar les places de pobles i ciutats del Baix Ebre del Montsià, i de ciutats com Barcelona, Brussel·les, Ciutat de Mallorca, Madrid i València entre d’altres.

Amb la perspectiva que et dona el temps transcorregut, sóc de l’opinió que tres elements van configurar la grandària i l’assoliment del seu objectiu principal per part de la Plataforma en Defensa de l’Ebre.

 1. El moviment a les terres de l’Ebre no era un moviment ecologista, hi havia ecologistes però la lluita era d’ampli abast social.

2. Va ser fonamental l’aliança de la PDE  amb el móncientífic.

Dos homes :

Ferran Barreno: mort aquest novembre; fill de Tortosa,professor de l’IES Montserrat de BCN, cor i ànima de la PDE de Barcelona durant 6 anys, també fundador de la XNCA.

Narcís Prat, nascut a Amer (Gironès), Catedràtic d’Ecologiade la UB i primer president de la XNCA.

implicats fins el moll dels ossos en aquella lluita, són  un exemple clar d’aquesta aliança.

3. La situació política a Catalunya, doncs  molta part de la població cansada de massa anys de catalanisme conservador crec que tampoc va ser aliena , si més no sociològicament, a aquella mobilització

La XNCA en aquells moments va fer de “xarxa” de suport de la PDE i a partir del 2005 es  converteix en un espai participatiu i social de trobada del voltant de 100 organitzacions socials, sindicals i ecologistes  que han ajudat des de la societat a  construir el discurs català de política de la gestió de la demanda, de protecció dels ecosistemes fluvials i de la nova cultura de l’aigua emparat per la Directiva Marc de l’Aigua. (DMA)

El Pla de Gestió del Districte Fluvial de Catalunya, aprovat per l’anterior govern de la Generalitat la darrera tardor  ha comptat durant  la seva execució amb les aportacions de la ciutadania a partir d’un  pla participatiu fomentat per l’Agència Catalana de l’Aigua a totes les conques internes i intercomunitàries de Catalunya. La XNCA n’ha fet el seguiment.

De Sud a Nord els grans reptes ambientals de l’aigua a Catalunya es multipliquen,  la XNCA i els seus grups en destaquen aquests:  Els problemes de contaminació i de vida del bosc de ribera més important de Catalunya a Flix, la disminució de sediments i de cabal ecològic al Delta de l’Ebre, la contaminació industrial al Camp de Tarragona i els seus efectes sobre la contaminació dels ecosistemes marins, la recuperació del Gaià encara no executada, la contaminació de l’embassament del Foix, els nombrosos problemes del Llobregat de segrest de cabal per les minicentrals, contaminació pels runams salins del Bages i els impactes als espais fluvials a Martorell, els  problemes de qualitat de l’aigua al Besòs i la recuperació dels seus aqüífers, els impactes de les minicentrals a l’Alt ter i  la derivació d’aquest cabal  per  abastir Barcelona a partir de Sau i Susqueda,la contaminació difusa, i grans obres com  el Canal Segarra Garrigues els usos futurs del qual estan encara pendents de seriosos anàlisis  multifactorials.

Un munt de  reptes que conflueixen en l’origen de tot plegat: l’insostenible creixement il’especulació sobre el territori i la pròpia aigua.

Certament, a la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua, i als seus grups se’ls gira molta feina. Cal afrontar amb coratge els reptes de l’aplicaciódel Pla de Gestió de l’Aigua de Catalunya aprovat per la Generalitat, i aconseguir trobar solucions als casos més emblemàtics disseminats per les conques de Catalunya, tot posant sobre l’escenari polític i social que l’aigua és un bé comú , i gaudir-ne un dret humà. La gestió de l’aigua ha de ser pública, finançada  pels poders públics i amb un política de recuperació de costos que contempli per a  la ciutadania l ‘increment del preu de l’aigua, amb equitat i responsabilitat.

La Xarxa no té fronteres, té el suport d’ecologistes i d’ONG madrilenyes, aragoneses, sevillanes o de Múrcia. Persones de la Xarxa mantenen contactes virtuals i menys sovint presencials amb universitats i moviments socioambientals de la UE i d’alguns països nord- africans.

He intentat exposar un exemple pedagògic d’una organització en xarxa, amb cares i persones concretes que discuteixen, consensuen, discrepem però tenen un denominador comú: fer de l’aigua , què  és fruit de la Natura i alhora part, un valor democràtic de solidaritat tot i no oblidant la dificultat de la seva gestió integral i ecosistèmica.

M’agradaria  ajudarque aquest potencial que genera l’aigua solidària s’estengui per els PaïsosCatalans, amb el suport d’amics  del’Estat Espanyol i d’altres països de la UE

Xafumi

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!