Dijous passat al migdia passejava , sota un cel de plom, pel Camp d’en Grassot en direcció a la Vila de Gràcia.
De lluny, vaig divisar la caserna de la Guardia Civil de la Travessera.
M’aturo , 10 minuts més tard, a la placeta d’en “Gato Pérez” i … hòstia! recordo com si fos avui una tarda trista , em sembla que de novembre de l’any 1972, quan 6 o 7 nois i noies esperaven amb el cap cot al “Llarg de Dret”, en grups de 2 o3 a les tres cantonades ” lliures” de la cruïlla dels carrers Enric Granados i Mallorca , on encara avui hi podem trobar la vella “Comissaria de la Policia Nacional ” .
Mentre, a dins, apallissaven al nostre amic.
Diu el poeta roig uns quants versos més avall:
I ja ha esclatat una primera vaga general.
I ja ha esclatat un globus ple d’oli
que ha esquitxat els fonaments indissolubles de l’Estat. Esclata el somni arreu i arrela dins meu.
Abraçada,
Xavier
I
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!