EL SECTARISME NO ÉS BO

Fa molts anys, quan jo era un jove llop , vaig treballar a un “casalici” de la Barceloneta.

Allà hi feinejaven  persones sàvies i molt educades, però els que hi manaven eren uns feixistes, que procuraven “mantenir l’ordre”. Per exemple,  reprimien als joves becaris i tècnics, que un dia de març,  ens vàrem tancar  desprès  de l’execució d’en Salvador Puig Antich. 

Un d’aquells joves, que era  militant d’un partit, que llavors anomenaven  Partit Socialista ( Congrés),  em va ajudar a  marxar amb dignitat d’aquell edifici. 

Em va dur a una mena de castell anomenat “EMMA”, d’on aviat vaig marxar al cap de poc  per coherència;  feia molts anys que jo  no militava al ” PARTIT”. 

La tristor m’omple el rostre de llàgrimes…  Aquella força política , pal de paller de l’Assemblea de Catalunya fa massa anys que és MORTA I i BEN ENTERRADA. 

Ara, a l’inici de la vellessa,  passejo sovint  per la Barceloneta. 

Caminant sòl penso:  Què sectari vaig ser ! No vaig ni intentar entrar a una gran torre  situada al carrer Beethoven, o ni a una altra més velleta,  dominades per  Convergència!

Xavier

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *