És hivern. A qualsevol indret de les Garrigues, a una zona de protecció d’aus, amb un temps que recorda la primavera, escolto de lluny la conversa de tres personatges. La conversa està pujant de to.
Estic molt nerviosa, diu la Biodiversitat, això del canvi climàtic…; sort que estem a una zona de protecció d’aus.
Collons, diu l’Omniscent, deixa’t de contes infantils aquí al sol estem prou bé. La Ciència ho arreglarà tot. Ja ho veuràs.
Imbècil! No veus que el Canal Segarra-Garrigues és per portar aigua a Manresa i Barcelona?
Vés a fer gàrgares, princesa!
Silenci…, de sobte escolto una altra veu: És el Fractal.
Mireu malgrat que sóc un ésser imaginari cal que m’entengueu. Sóc un personatge que per la Resilència, la Respiració o l’Aigua, puc mesurar-la en qualsevol escala. Des de la microscòpica a la planetària i des de microsegons a mil·lenis.
Estic d’acord amb tu, Biodiversitat, la ciència no és neutra. Ja ho deia Jacques Monod fa més de 50 anys.
Silenci. El Sol marxa per Ponent.
Xavier
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!