Fòrum Narcís Monturiol

Ja tenim una declaració d’independència d’un estat en forma de república, una aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola i una convocatòria d’eleccions autonòmiques el 21 D.

Com és lícit i previsible, el mon progressista i sobiranista es pregunta; que hem de fer en aquestes eleccions?

Jo també m’ho pregunto i, segons el dia o inclús l’hora, em venen ganes de respondre’m diferent.

D’entrada, unes eleccions un altre cop autonòmiques, amb el que hem lluitat fins ara per a no tornar a aquest escenari i fer-les constituents i, amb el context actual de molt forta i inacceptable repressió, les enviaria a fer punyetes.

Després però el realisme propi d’un enginyer racionalista m’aconsella respirar a fons i analitzar bé la resposta.

En aquest escenari 4D ( 3D del territori més en aquest cas l’elevadíssim valor del vector “temps”), la resposta d’avui pot estar invalidada demà, o aquesta tarda.

Després d’uns moments inicials d’un cert desconcert intern meu, vaig pensar: D’acord , accepto l’estratègia que ens venen des del Govern (destituït no pels electors o els seus representants sinó pels repressors espanyols) i ara a intentar guanyar un altre cop a les urnes.

En aquesta alternativa però cal un elevat grau d’implicació de tots els partits i entitats independentistes però sobretot d’organitzacions socials de base (Comitès de Defensa de la República i moltes d’altres) i especialment, com fins ara, la gent, aquest immens capital del que gaudim i que ha proclamat nombroses vegades que els carrers seran sempre nostres.

En aquest escenari es tractaria d’aprofitar la campanya electoral per, amb absoluta contundència, defensar la república i les nostres institucions, denunciar la brutal repressió i obtenir de nou un parlament majoritàriament independentista que, peti qui peti, iniciaria amb fermesa, un procés constituent.

No obstant però sovint m’apareix un altra escenari no tant optimista. En aquest, els partits no acaben de posar-se d’acord en com entomar aquesta convocatòria, alguns proposen candidats de dubtosa defensa de la independència i d’altres no aclareixen si es presentaran o com ho faran.

Esment a part mereix l’espai dels “Comuns”.  Segueixo sense veure gens clar que pretenen en l’aspecte nacional. Em dol, però és així. En això són uns mestres en marejar la perdiu. Ara ja no valen indecisions ni injustificables retards o giragonses. El camí ha de ser recte i clar.

D’altra banda si no aconseguim la llibertat dels Jordi’s i a sobre ens empresonen també el nostre legítim Govern i no hi ha garanties de que si guanyem respectaran els resultats, quines seran aquestes eleccions?

Està clar que em venen, i moltes, ganes, de dir-los, foteu-vos les vostres eleccions on us càpiguen!

Resum: calma, tranquil·litat i bons aliments que aviat haurem de prendre decisions transcendentals i definitives i la realitat i el seu anàlisi canvien constant i vertiginosament.

PD: “En tot cas, els carrers i les nostres institucions seran sempre nostres!!!”

Lluís.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!