Somnis i Utopies.


Avui m’he llevat a les sis tocades…

Ahir em vaig cansar molt.

Després de fer-me un cafè amb llet, amb la tassa a la mà he mirat de reüll la senyera amb l’estel vermell penjada al balcó de casa…

Us juro que he pensat Catalunya, Països Catalans… i he fet un gest insòlit: he aixecat el puny del braç dret sense pensar.

El meu amic de Gandesa, en Colau de Cal Ros, un dia em va dir que jo era un socialista utòpic. Li vaig donar la raó.

Ara a Barcelona, que encara no és la Rosa de Foc, ens cal molt seny polític.

Cantava en Raimon l’any 70 a la Facultat de Dret de la UB: Hem sortit al carrer convençuts tantes vegades ….

I l’Ovidi musicava a en Joan Salvat – Papasseit: Hi ha un home a la presó dels qui avançàvem, junteu -vos, junteu -vos ….

Des d’ara i fins el  dia  1 d’octubre hem de ser valents i  accedir als somnis dels poetes.

Xavier

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *