Wu Ming.cat

Heus aquí l’adéu d’aquest director portuguesocatalà traspassat fa quatre dies. Un realitzador fundador de l’Escola de Barcelona i homenatjat fa poc a França on se’l considera, poca broma, un dels precursors de la Nouvelle Vague (…)

Ja és casual que el seu comiat, no volgut, està clar, vingui d’un film que explora i dissecciona la idea del suïcidi.

Amb un immens José María Blanco, el seu actor fetitxe, Nunes converteix en suïcidi en un cant a la vida bona, a la vida en llibertat, a la via ben viscuda.

Mai el cinema, que recordem, havia fet una aproximació d’aquesta mena a un tema tan complex i dur.

Escenes que restaran per sempre: la conversa entre pare i fill davant del mas; els 10 minuts inicials a càmera fixa i en primer pla i el cantant a la llibertat de l’escena final.

Llibertari fins a la seva mort, en Nunes s’ha confirmat, fins al darrer segon, com un ésser lliure, un radikal lliure que va a la seva a través d’un amor immens, inextingible a la persona i a la llibertat humana.

Teniu aquest clàssic per fer-ne un tast.

. Res publica. José María Nunes. 100 minuts.

Salveu al soldat Carles Castellanos / Saving private Carles Castellanos

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!