Wu Ming.cat
A l'esquerra, la CUP
Als anys setanta, propensos a la teoria, es va confrontar el cinema de prosa amb el de poesia. El primer s’identificava amb Rohmer; el segon, amb Pasolini. Paral·lelament a l’exposició sobre la Roma de Pasolini que aquest mateix mes s’inaugura al CCCB, revisem la filmografia d’aquest poeta friülà, articulista polèmic i reivindicador de l’homosexualitat, que també va fer del cinema un dels seus òrgans d’expressió (…)
L’obra pasoliniana arrenca als seixanta amb dues pel•lícules encara impregnades pel neorealisme –Accattone i Mamma Roma– per explorar després els mites vinculats a civilitzacions arcaiques i abordar una hedonista “trilogia de la vida” de la qual abjurarà amb Salò o le 120 giornate di Sodoma. Comencem justament el cicle amb aquest descens als inferns per, a través d’un llarg flashback, revisar fins al juliol la seva filmografia completa, no només com a realitzador, sinó també com a guionista i com a protagonista de diversos documentals.
BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!