a l’àlex li fa molta patxoca la cosa aquesta del monopatí. un dia fa cap a paranoid park, un parc públic de porland (USA), d’una certa conflictivitat. i, accidentalment, mata un vigilant jurat. des d’aquell vespre, la vida li fa un tomb, i a més de no dir res a ningú s’hi instal·lat en una situació personal d’entotsolament (…)
veiem a l’àlex fotre un clau amb la seva xicota. jugar i transitat amb el monopatí. ser interrogat per la policia. veure i viure l’accident amb el guarda. relacionar-se amb la gent de l’escola. amb els pares. el nou film d’en gus van sant, segueix transcorrent per camins poc fressats: discontinuïtat temporal, fragmentarietat, exploració formal i estètica i tècnica. més encara, veiem com el director assassina brutalment i gradual la trama a l’entorn de la mort del guàrdia. un argument que s’aprima en favor dels fluxos de consciència, del perbocament psicològic del bollicao ianqui, un retrat del seu món incert d’adolescent que s’obre pas en la vida enmig de dubtes, rebequeries, angoixes… la pel·li és una magnífica mostra de bon cinema: d’aquell que t’obliga a no perdre’t detall ni pistonada, a gratar-te el magí. a pensar i a gaudir.
. paranoid park. director: gus van sant. 85 minuts. ee.uu, frança. 2007. trailer .
braun, memòries d’una fàbrica / braun, memorias de una fábrica
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!