Wu Ming.cat

No hi ha res més fàcil per identificar un sindicat foraster o regionalista que demanar-li que en pensa d’un hipotètic “marc nacional de relacions laborals. Presentada la qüestió hi respondrà, joiós, afirmativament i, de seguit, hi segregarà una corrua de competències – un fotimer, de veres- que l’estat de torn –bé sigui francès o espanyol- trasllada o cedeix –ep! si fem bondat- a les autonomies o departaments. Són tantes les atribucions concedides que l’arbre no deixa veure el bosc: les principals, ja se sap, són reservades a l’exclusiva i veritable sobirania de Madrid o París. Que són, els qui tenen la paella pel mànec, vet-ho aquí (…)

Deixem, doncs, i per començar, les coses clares i llampants: un marc nacional de relacions laborals és aquell que fa que el país o nació concentri la totalitat de les competències en la matèria, les quals operen sobre el conjunt de ciutadanes i ciutadans residents en el territori de la pàtria, en aquest cas Catalunya –d’Elx a Andorra la Vella i Perpinyà i de Mequinensa a Badalona i Maó. És així. Altra proposta amaga ínfules bé sucursalistes, bé disgregadores del país. Propaganda farcida de fullaraca i xerrameca a dojo. Pura boira.

Així doncs, la Coordinadora Obrera Sindical aposta per un marc català de relacions laborals de debò. No n’hi podem tenir un altre. Refuseu, sis plau, còpies i enganyifes.

D’altra banda, per afirmar aquest perspectiva estratègica hem d’avançar cap a la sobirania i independència del país subjecte d’aquest dret col·lectiu. Moment en el que s’obtindrà, en plenitud, l’esmentat àmbit competencial propi. És inviable, no s’hi val a badar! un marc català de relacions laborals dins d’un estat estranger, d’un estat o estats que ens són aliens i hostils.

No propugnem, no fem escarafalls, res de l’altra món: el sindicalisme nacionalista occità, gallec, cors, quebequès, canari, i basc –amb els quals s’identifica, de totes totes, la COS- hi pensa tres quarts del mateix.

Les catalanes i els catalans, tants segles sense sobirania, hi hem perdut la memòria del que significa la llibertat. Què suposaria, per tant, aquest marc nacional de relacions laborals? Entre altres coses les competències plenes i incompartibles sobre:

-Negociació col·lectiva

-Inspecció de treball

-Serveis de salut i seguretat en la feina

-Determinació de l’índex de preu al consum-IPC

-Servei Català d’Ocupació

-Seguretat Social

-Eleccions sindicals

-Autogestió i cogestió obrera

-Sector públic empresarial

-Hisenda pròpia

-Estat català del benestar

Prou que sabem que la realitat d’avui és allunyada dels nostres anhels –una Catalunya lliure i socialista-, és per això que les prioritats són enfortir el sindicalisme d’alliberament nacional que representa, només, la Coordinadora Obrera Sindical, bandejant una qualsevol collonada local o forana.

Per tal d’avançar, doncs, en l’horitzó esbossat propugnem:

• Una negociació col·lectiva d’àmbit no estatal, amb convenis fonamentalment departamentals o autonòmics i, si és possible, interautonòmics… forma i manera de fer camí vers un àmbit de negociació veritablement nacional.
  
• Inclusió de clàusules legals i recursos econòmics que normalitzin i potenciïn l’ús de la llengua pròpia, el català, dins de les empreses.
  
• Supressió de les empreses de treball temporal.
  
• Serveis Públics d’Ocupació coordinats a nivell català.
  
• Creació de sectors empresarials públics.
  

El camí, no té dubte, hi és llarg i feixuc. La Coordinadora Obrera Sindical -hereva del sindicalisme nacionalista fundat el 1958 mitjançant el SOC i del sindicalisme d’alliberament nacional dels COLL, CC.TT. i TUC durant els anys 70 i 80- hi posa fil a l’agulla d’ençà el 1987. Per aquesta data, la Confederació Sindical de Catalunya-CSC, imprimí al sindicalisme català un gir dretà, regionalista i depenent econòmicament i política de Convergència Democràtica-CDC.

Davant de tot això s’alçà i s’alça la COS, única organització obrera d’àmbit català i d’esquerra sindical. Un sindicalisme que s’arrela cada cop més: creixement afiliatiu superior al 35%; més gran implantació a les empreses i arreu de la nació catalana; rejoveniment dels militants…

És per això que, si vols que l’alliberament nacional i social de tot Catalunya tiri endavant, cal que facis confiança a la COS. Au, vine amb nosaltres a lluitar pels drets de la classe treballadora catalana i per la independència.

Coordinadora Obrera Sindical

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!