(…)
El llibre està dividit en cinc capítols: La guerra i la postguerra que no vaig viure; La vida és un guió; Tanta por; Històries de cinema i Mi vida sin mi.
I no és pas un text biogràfic, ni autobiogràfic, ni tracta sobre cinema… és tot això i alguna cosa més.
Són històries senzilles –al primer capítol en forma de veus d’un diccionari- sobre una noia de família treballadora, de perdedors de la guerra de 1936, amb un pare lligat a les clandestines comissions obreres, que va estudiar història a la UAB, que féu i que fa publicitat, i que va decidir, un dia de fer cinema.
La Isabel Coixet (Barcelona, 1962) ens en fa cinc cèntims sobre aspectes de la seva biografia personal i familiar, els seus films, alguns actors i directors que admira, literatura i escriptors que li han deixat petja, la seva pel·lícula més reconeguda.
Curt: és una aproximació escrita en una llengua senzilla i gràfica sobre el seu món.
Interessant i, per tant, recomanable.
. La vida és un guió. Isabel Coixet. Traducció al català de Dolors González. Pròleg de M.Torreiro. 127 pàgines. Ara Llibres. Barcelona. 2004.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!