(…)
L’Angie és una anglesa jove i trempada que feineja en una empresa de treball temporal-ETT. Allà, no us penseu pas, té una responsabilitat i, números canten, té una cartera de clients prou important. El cas és que, per raons que no venen al cas, és acomiadada. Barrinant, barrinant, se li acut de muntar-ne una altra, d’ETT. I per fer-ho s’empesca una sòcia. L’agència, prou que ho sabem, no té permís, ni llicència, ni paga impostos. La seva especialitat? Intermediar en la contractació d’immigrants com més indefensos i primaris millor. Pencant de sol a sol, l’Angie prou que se’n surt. El seu fill, perquè té un fill d’un matrimoni no reeixit, té problemes: el xicot, sense la mare, vivint amb els avis, ha hostiat un company. Una forma com qualsevol altre de reclamar l’atenció de la mare. Alguns empresaris, sense manies ni complexos, com ho són la majoria, li demanen impossibles. Cap contestatari, només músculs obedients i submisos. Un empresari toca el dos i deixa un estol de treballadors, i a ella mateixa, sense estipendi i amb un pam de mas. Això comença a no rutllar. I més coses que, esperem que l’aneu a veure, hi passen.
En Ken Loach filma i firma un altre treball cinematogràfic sòlid, imprescindible, a parer nostre. Un viatge, que en diríem, al fons de la nit capitalista. Al capitalisme neoliberal i aparentment presentable i net. Pur esclavisme, no ens enganyéssim, simple aixecada de camisa. Un neoliberalisme que explota la gent fins a rebentar, aprofitant-ho tot, sense parar en miraments. Amb desvergonya torera i milhomes.
El britànic ens ha servit, un cop més, un viatge a la societat dels nostres dies. Pura i viva realitat punyent. Sense concessions. Sense perdó. Vida viscuda a voltes insuportable. Res, que tot això mereix una revolució amb tots els ets i uts. I no hi ha cristo que ho aguanti.
Veieu-la i jutgeu.
. It’s A Free World. Dir. Ken Loach. 98 minuts. Regne Unit-Itàlia-Espanya-Alemanya. 2007.
Qui som: Em dic Ming. Wu Ming.cat
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La pel·lícila, genial.
Recomaneu-la a tothom, no en dubteu.
Una mostra esplèndida i terriblement emprenyadora de la realitat, d’una realitat que demana a crits una revolució, autònoma de les estructures polítiques i sindicals dominants, basada en una nova -vellíssima- cultura de la política-.
Ken Loach, imprescindible, ara i ací