Carretera enllà, s?endinsa, en cotxe vermell, una jove parella (?)
Volem la ?Filmoteca? també a l?estiu
com més va més solitària n?esdevé la ruta.
Al cap d?una bona estona es topen amb una bifurcació: dues carreteres idèntiques encerclades per boscos esponerosos, atapeïts.
La dona li demana que ho deixin córrer i girin cua. Ell no, que no ho té clar. Estan cercant una nova residència més pròxima a la feina. Ell, finalment, se?n surt, amb la seva. I prenen la carretera de l?esquerra.
L?espectacle, ben aviat, és cada cop més inquietant. La boira comença a assetjar el vehicle. La vegetació defalleix i plega veles.
Un rètol els anuncia quelcom d?inesperat, són a pic d?entrar a ?La ciutat del rock ?n roll?. Una ciutat que malgrat l?aparença neta i polida, endreçada, té uns habitants ben curiosos: gent malfiada i, a voltes, d?ulls escrutadors i furients.
La dona, en un moment, comença a tenir visions (ells dos, de vells, una cambrera que retira, i molt, a la Janis Joplin, i clients clavats al Chick Corea, l?Ottis Reding, l?Elvis Presley. Després de la visió, en la realitat, una cambrera d?un restaurant molt anys 60, els mira i torna a mirar. I li passa, a la dona, un tovalló amb una nota ben aclaridora:
?Vagin-se?n mentre puguin?.
De cop i volta, en Roy Orbison i altres cantants ja traspassats, campen pel local.
La veritat, indefugible i certa, emergeix en tota la seva dimensió: són en un poble habitat per morts vivents?
Aquest breu resum és el nostre homenatge a la sèrie ?Las pesadillas de Stephen King? que, efímerament, ens n?oferí una cadena de televisió. El títol del darrer capítol: ?Rock and Roll Heaven?.
– Una de l’Stephen King (el final del desastre)
Qui som: Em dic Ming. Wu Ming.cat
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!