Wu Ming.cat
A l'esquerra, la CUP
Un grup de joves alemanys, alcen a les acaballes dels anys 60 un grup comunista armat, la RAF, que desafia i posa contra les cordes l’Estat (…)
Andreas Baader, Gudrun Ensslin, Horts Mahler, Ulrike Meinhof… en són alguns dels fundadors. Aquestes i altres persones nodreixen un destacament en armes que posa vora 300 bombes, realitza nombrosos segrestaments, i mata 34 homes. Un grup que opera entre els anys 1968 i 1998. Per cert que Manuel Sacristán, llavors estudiant de filosofia a Alemanya i profund coneixedor de la llengua, va conèixer i tractar bastant a la llavors estudiant Ulrike Meinhof, de poc més de 20 anys i Sacristán d’uns 30, a qui ha dedicat uns quants mots sobre la lucidesa i preparació ideològica de la dona i de critíca argumentada sobre la lluita armada.
Els exemples revolucionaris i antiimperialistes de Cuba, Algèria, la lluita d’alliberament nacional dels palestins, l’obra de Mao Tsé Tung, la lluita contra la guerra del Vietnam… crea un brou de cultiu que s’encomana.
La joventut, singularment universitària, és especialment sensible a aquests fets i crides.
Alemanya viu sota el govern de la gran coalició entre socialdemòcrates i democristians, amb el 90% de la representació parlamentària- amb en Willy Brandt com a canceller.
Dos fets, la visita a Alemanya del Tsa de Pèrsia –amb una forta repressió de la policia en col·laboració amb elements de la policia secreta persa-, i l’atemptat contra el líder juvenil anarquista Rudi Dutschke, fan de desencadenants de la politització d’amplis sectors, i un petit estol crea la RAF, Fracció de l’Exèrcit Roig, la qual desferma intenses campanyes de col·locació d’explosius, sabotatges, expropiacions, segrestaments, execucions… d’un gran virulència i fermesa a través d’escamots àgils i resolutius.
Sobre aquest rerefons històric, Uli Edel dirigeix una pel·lícula d’acció, distreta i molt ben feta, sobre el grup armat. Un film, però, políticament inofensiu i estèril on ens presenten els membres dirigents com una colla d’histèrics i descervellats, pura caricatura psicologista, amagant-nos la interrelació i un fil conductor dels fets que els faci entenedors.
Amb tot, i això és positiu, la cinta convida a aquelles persones que no es conformen amb la caricatura a reflexionar sobre aquells anys en què la revolució semblava a l’abast de les mans i sobre formes i pràctiques de lluita, essencialment militaristes i segregades de la lluita i organització de masses, ara i aquí, clarament depassades i contraproduents, almenys en països de capitalisme hiperdesenvolupat
. RAF. Facción del Ejército Rojo (Der Baader Meinhof Komplex). Dir. Uli Edel. Amb Bruno Ganz, entre altres actors. 150 minuts. Alemanya. 2008.
BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Coïncideixo força amb aquesta valoració: http://blocs.mesvilaweb.cat/adam
Us deixo l’enllaç d’un film interessant que també parla de la RAF:
http://desdelcarrer.cultura21.cat/default.asp?id=475
una abraçada,
David
Rudi Dutschke no en tenia res d’anarquista! Era un sociòleg cristià-marxista molt crític tant amb la violència com amb els governs estalinistes de l’est d’Europa, d’on ell escapà de jove.
Ja n’hi prou de desinformar! La Baader Meinhof no era més que un grup de delinqüents comuns amb coartada pseudo-revolucionària, encapçalats per un xoriço i psicòpata com Andreas Baader.
Uli Edel descriu a la perfecció qui eren aquesta colla de trinxeraires.